dimecres, 10 de desembre de 2014

La caverna de Matrix

Abans d'introduir-nos en la unitat 3: La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat, hem vist la pel.lícula Matrix, que presenta semblances i que ens permet establir moltes relacions amb el mite de la caverna. Aquest mite és una explicació al.legòrica sobre el coneixement humà.

El mite és el següent:

Plató: el mite de la caverna
Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra natura, pel que es refereix a la ciència, i a la ignorància, mitjançant la següent escena. Imagina uns homes en una habitació subterrània en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infància, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni tornar el cap, i no veuen més que el que està davant ells. La llum els ve d’un foc encesa a una certa distància darrere ells sobre una eminència del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del qual has d’imaginar un petit mur semblant a les barreres que els il·lusionistes aixequen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis.
Ja ho veig, va dir.
Pensa ara que al llarg d’aquest mur uns homes porten objectes de totes classes, figures d’homes i d’animals de fusta o de pedra, i de mil formes diferents, de manera que apareixen per sobre del mur. I naturalment entre els homes que passen, uns parlen i altres no diuen res.
És aquesta una estranya escena i uns estranys presoners, va dir.
S’assemblen a nosaltres, vaig respondre. I primer que res, creus que en aquesta situació veuran una altra cosa de si mateixos i dels que estan al seu costat que unes ombres projectades per la llum del foc sobre el fons de la caverna que està enfront d’ells.
No, ja que es veuen forçats a mantenir tota la seva vida el cap immòbil.
-I no ocorre el mateix amb els objectes que passen per darrere ells?
Sens dubte.
I si aquests homes poguessin conversar entre si, no creus que creurien anomenar a les coses en si anomenant les ombres que veuen passar?
Necessàriament.
I si hi hagués un ressò que tornès els sons des del fons de la presó, cada cop que parlés un de què passen, no creurien que senten parlar a l’ombra mateixa que pansa davant els seus ulls?
Sí, per Zeus, va exclamar.
En resum, aquests presoners no atribuiran realitat més que a aquestes ombres?
És inevitable.
Suposem ara que se’ls alliberi de les seves cadenes i se’ls curi del seu error; mira el que resultaria naturalment de la nova situació en què anem a col·locar-los. Alliberem a un d’aquests presoners. L’obliguem a aixecar-se, a girar el cap, a caminar i a mirar cap al costat de la llum: no podrà fer res d’això sense patir, i l’enlluernament li impedirà distingir els objectes les ombres dels quals abans veia. Et pregunto què podrà respondre si algú li diu que fins llavors només havia contemplat ombres vanes, però que ara, més prop de la realitat i tornat cap a objectes més reals, veu amb més perfecció; i si a l’últim, mostrant-li cada objecte a mesura que pansa, se li obligués a força de preguntes a dir què és, no creus que es trobarà en un compromís, i que li semblarà més vertader el que veia abans que el que ara li mostren?
Sens dubte, va dir.
I si se li obliga a mirar la mateixa llum, no se li danyarien els ulls? No apartarà la seva mirada d’ella per dirigir-la a aquestes ombres que mira sense esforç? No creurà que aquestes ombres són realment més visibles que els objectes que li ensenyen?
Segurament.
I si ara l’arrenquem de la seva caverna a viva força i el portem pel camí aspre i escarpat fins a la claredat del sol, aquesta violència no provocarà les seves queixes i la seva còlera? I quan estigui ja a ple sol, enlluernat per la seva resplendor, podrà veure algun dels objectes que anomenem vertaders?
No podrà, almenys els primers instants.
Els seus ulls hauran d’acostumar-se a poc a poc a aquesta regió superior. El que més fàcilment veurà al principi seran les ombres, després les imatges dels homes i dels altres objectes reflectides en les aigües, i finalment els objectes mateixos. D’aquí dirigirà les seves mirades al cel, i suportarà més fàcilment la vista del cel durant la nit, quan contempli la lluna i les estrelles, que durant el dia el sol i la seva resplendor.
Així ho crec.
I crec que al fi podrà no sols veure el sol reflectit en les aigües o en qualsevol altra part, sinó contemplar-ho a ell mateix en el seu vertader seient.
Indubtablement.
Després d’això, posant-se a pensar, arribarà a la conclusió que el sol produeix les estacions i els anys, ho governa tot en el món visible i és d’alguna manera la causa del que ells veien a la caverna.
És evident que arribarà a aquesta conclusió seguint aquests passos.
I en recordar-se llavors de la seva primera habitació i dels seus coneixements allí i dels seus companys de captivitat, no se sentirà feliç pel seu canvi i no compadirà als altres?
Certament.
I si en la seva vida anterior hi hagués hagut honors, alabances, recompenses públiques establertes entre ells per a aquell que observés millor les ombres al seu pas, que recordés millor en quina ordre acostumen a precedir-se, a seguir-se o a aparèixer juntes i que per això fos el més hàbil a pronosticar la seva aparició, creus que l’home de què parlem sentiria nostàlgia d’aquestes distincions, i envejaria als més assenyalats pels seus honors o autoritat entre els seus companys de captivitat?  No creus més aviat que serà com l’heroi d’Homer i preferirà mil vegades no ser més «que un mosso de cultiu al servei d’un pobre camperol» i patir tots els mals possibles abans que tornar a la seva primera il·lusió i viure com vivia?
No dubto que estaria disposat a patir-ho tot abans que viure com anteriorment.
Imagina ara que aquest home torni a la caverna i se sent en el seu antic lloc. No se li quedarien els ulls com cegats per aquest pas sobtat a la foscor?
Sí, no hi ha dubte.
I si, mentre la seva vista encara està confusa, abans que els seus ulls s’hagin instal·lat novament a la foscor, hagués de donar la seva opinió sobre aquestes ombres i discutir sobre elles amb els seus companys que no han abandonat la captivitat, no els donaria que riure? No diran que per haver pujat a l’exterior ha perdut la vista, i no val la pena intentar l’ascensió? I si algú intentés deslligar-los i portar-los allí, no ho matarien, si poguessin agafar-ho i matar-ho?
És molt probable.
Aquesta és precisament, el meu volgut Glaucó, la imatge de la nostra condició. La caverna subterrània és el món visible. El foc que la il·lumina, és la llum del sol. Aquest presoner que puja a la regió superior i contempla les seves meravelles, és l’ànima que s’eleva al món intel·ligible. Això és el que jo penso, ja que vols conèixer-ho; només Déu sap si és veritat. En tot cas, jo crec que en els últims límits del món intel·ligible està la idea del bé, que percebem amb dificultat, però que no podem contemplar sense concloure que ella és la causa de tot allò bell i bo que existeix. Que en el món visible és ella la que produeix la llum i l’astre de què correspon. Que en el món intel·ligible és ella també la que produeix la veritat i la intel·ligència. I a l’últim que és necessari mantenir els ulls fixos en aquesta idea per conduir-se amb saviesa, tant en la vida privada com en la pública.—Jo també ho veig d’aquesta manera, va dir, fins al punt que puc seguir-te. [. . .]
Per tant, si tot això és vertader, vaig dir jo, hem d’arribar a la conclusió que la ciència no s’aprèn del mode que alguns pretenen. Afirmen que poden fer-la entrar en l’ànima gairebé el mateix que si donessin la vista a uns ulls cecs.
Així diuen, en efecte, va dir Glaucó.
Ara bé, el que hem dit suposa, al contrari, que tota ànima posseeix la facultat d’aprendre, un òrgan de la ciència; i que, com uns ulls que no poguessin tornar-se cap a la llum si no girés també el cos sencer, l’òrgan de la intel·ligència ha de tornar-se amb l’ànima sencera des de la visió del que neix fins a la contemplació del que és i el que hi ha més lluminós en l’ésser; i a això hem anomenat el bé, no és així?
Sí.
Tot l’art, vaig continuar, consisteix doncs en buscar la manera més fàcil i eficaç que l’ànima pugui realitzar la conversió que ha de fer. No es tracta de donar-li la facultat de veure, doncs ja la té. Però el seu òrgan no està dirigit en la bona direcció, no mira cap a on hauria s'adreçar-se: això és el que s’ha de corregir.
Així sembla, va dir Glaucó.
__________________________________________________
República Vll; 514a-517c i 518b-d. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs. Edat antiga, Herder, Barcelona 1982, p. 26-30)

Una bona introducció i el significat d'alguns dels seus símbols el podeu trobar al següent enllaç: http://www.alcoberro.info/planes/plato5.htm

La vostra feina és relacionar la pel.lícula Matrix amb el mite de la caverna. Podeu fer servir els següents punts:

-món autèntic i món irreal
-ignorància i saviesa
-veritat
-coneixement
-educació
-el escollit i la seva missió.
-llibertat
-felicitat implica coneixement?
-altres aspectes



45 comentaris:

  1. -Felicitat implica coneixement?

    Primer de tot, cal destacar las analogies que presenta la pel·lícula ''Matrix'' amb el mite de la caverna. Les ombres projectades que veuen els presoners a la caverna s'associarien a Matrix -el món irreal-, ja que és una falsa projecció de la realitat i es fa creure als presoners (en el cas de la pel·lícula, tots els humans) que allò que veuen és el món real, tot i que és sols una mentida. A més, també podem relacionar el presoner que ha aconseguit sortir de la caverna i veure com és el món realment amb Neo, que ha estat un dels humans capaç de plantejar-se si allà on viu és la realitat; d'aquesta manera, aconsegueix escapar i veure la crua realitat, que realment es troba en un futur distòpic que no té res a veure amb el món al que viu.

    Finalment, em concentraré en la pregunta ''Felicitat implica coneixement?''. Com diu Cifra, ''La ignorància és la felicitat''. Què pretèn dir amb això? Doncs ell prefereix ignorar l'existència del món real, no vol tenir coneixement del futur distòpic on realment es troba i prefereix viure en la mentida d'un món còmode, però irreal. D'aquesta manera, Cifra ens evoca a un pensament de ''repulsió'', doncs ell, sabent i tot que ha aconseguit saber la veritat, no la vol reconèixer com a tal i es decanta per la felicitat ignorant tot el què hi ha darrere de la mentida, és a dir, de la veritat. D'altra banda, la resta del grup que ha aconseguit sortir de Matrix, prefereix admetre que, encara que sigui dur, el món real és el futur distòpic controlat per les màquines i s'enfronten a les dificultats posades per Matrix, que son fruit de la mentida i la ignorància.

    Emanuel Ramallo García. 1r Batx A.

    ResponElimina
  2. Antoni Thomas Barrilado
    - Felicitat implica coneixement?
    Personalment crec que el coneixement no implica ser feliç. Per exemple, les persones de Matrix no coneixen que en realitat el que viuen és una realitat virtual, un món que no és real, que les sensacions que perceben són només impulsos elèctrics generats per una màquina; però viuen bé la majoria de persones o al menys les persones que surten d’extres en la pel•lícula. Aquestes persones viuen una vida normal que en alguns moments els dona felicitat, com per exemple, en Cifra que diu en un escena on menja un bistec, que encara que aquest bistec i el gust i les sensacions siguin impulsos generats per un ordinador i no siguin reals, ell ho disfruta.
    A vegades el coneixement si que pot donar felicitat, però això depèn del que has de conèixer. La realitat de Matrix i la realitat del mite de la Caverna són realitats totalment oposades, la realitat de Matrix és que el món està en ruïnes i està tot governat per màquines, és un món obscur i trist; en canvi, la realitat que coneix el presoner del mite és un lloc ideal, un bon paisatge molt net i il•luminat on fa ganes viure. Llavors, moltes de les persones que viuen en Matrix que coneguin la realitat no els donarà felicitat, més d’una persona voldrà tornar a Matrix i ignorar la realitat per viure en un món, que encara que sigui irreal, és millor que el real.
    És com dir que hi ha una mala notícia que si la coneixes afectarà negativament a tu mateix o a algú que estimes. Voldries saber aquesta mala noticia i ser infeliç o ignorar-la i viure com vives abans?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d’acord amb tu en què moltes persones de Matrix, el món irreal, si coneguessin el món real voldrien tornar a Matrix, a viure la seva vida normal d’abans tranquil.lament. Ja que no podrien acceptar el món autèntic i els seria massa dur de viure-hi.
      Penso que nosaltres, els éssers humans, volem viure lo més bé possible independentment de la realitat en què vivim. Per exemple: en el mite de Plató, el món real és el món de fora de la caverna, en què hi arriba la llum del sol, on fa ganas viure-hi. No obstant, el món real de la pel.lícula és un món destrossat i obscur, on la vida és difícil i dura.
      Què elegiríem en cada cas nosatres? La majoria escollirien: en el mite, el món exterior, la vertadera, de fora de la caverna; mentre que en la pel.lícula, seria Matrix, la realitat irreal.
      Però com sempre hi ha persones que elegeixien la realitat autèntica indiferentment de si és bona o dolenta. Aquestes persones són les que poden desferrar-se de la realitat imaginària i trobar l’autèntica. Com diu na Marina Camargo Amengual: “La realitat, pròpiament dita, només la coneix aquell que dubta de la realitat ideal”. En el cas de la pel.lícula serien el grup de Morfeo i Neo. Són lliures perquè es qüestionen de la realtitat en què viuen, no estan controlats per ordinadors i volen trobar l’autèntica realitat, que encara no sabien si hi havia o no una realitat la sentien. Això es mostra molt bé en la pel.lícula amb una comparació: “Ningú et pot dir si estàs enamorat o no, però ho pots sentir tu mateix” I vendria a ser el mateix que dir: Ningú et diu si hi ha una realitat autèntica o no, només la pots sentir tu mateix.
      Alhora ens podem trobar amb persones que una vegada han descobert la realitat autèntica volen tornar a la imaginària, com en Cifra ja que li és difícil acceptar la crua realitat i prefereix tornar a la seva vida anterior on disfrutava i era més feliç.

      Beili Chen 1r Batx.A

      Elimina
    2. És difícil acceptar una cosa que per a tu era normal i quotidiana, de cop i volta es torni estranya i llunyana i a més, que tot el que has viscut és només producte de qualcú o qualque cosa. Per en Neo el descobriment del món autèntic va ser un shock perquè tot el que feia era producte d’un ordinador i era irreal. Li va ésser difícil acceptar-ho perquè mai havia utilitzat els ulls per contemplar el que hi havia al seu voltant.
      Només veim el que tenim davant els nostres ulls, no veim més enllà d’ells. Per exemple: si ens mostren un punt en un full, només ens centrarem a veure el punt, no el paper sencer ni el que hi ha a l’entorn del full. El que vull dir és que només ens fixam en una certa cosa, només el que hi ha davant nostre i no ho contemplam d’una forma globalitzada.

      En quant a la teva pregunta: Voldries saber la realitat encara que...
      Jo crec que ningú voldria conéixer aquesta mala notícia que a més afectàs a ell mateix i als seus estimats. Tothom vol ser feliç en aquest món.
      Es tracta d’una pregunta un poc díficil de respondre ja que pens que les circumstàncies en què es troba una persona pot determinar el seu voler conèixer o no.
      Jo penso què depèn de dos factors: llibertat d’elecció i experiència.
      A vegades et pots trobar en una situació en què has de conèixer la notícia tant sí com no, és a dir no tens elecció per a decidir i per tan no la pots ignorar. Mentre que si tens la llibertat d’elegir pots triar sí o no. En cas d’haver triat sí, s’accepta la veritat ja que no podries actuar com si no hagués passat res. En cas d’haver triat no, a nosaltres no ens fa ni ens canvia res, però encara hi és la mala notícia.
      Respondre aquesta pregunta també dependria de la nostra experiència. No és el mateix respondre-ho vivint l’experiència que només pensar-ho. Per exemple: decideixes a fer una cosa.però, a vegades, a l’hora de la veritat, no actuaràs igual de la mateixa manera que ho havies pensat perquè pot ser que la situació hagi canviat i sigui diferent del que t’havies imaginat. Mentre que a través de l’experiència, vius la situació, saps i entens el que has de fer realment.

      La nostra elecció ens marca a nosaltres, a la nostra vida. Mai se sap el què passarà en el futur.

      Beili Chen 1r Batx.A



      Elimina
  3. Jaume Rosselló Rotger 1er Batxiller A

    Valoraré les similituts que podem trobar entre la pel·lícula Matrix i el Mite de la caverna: la realitat falsa i la realitat vertadera i la ignorància i el coneixement.
    - Un primer aspecte a destacar és el fet que tant al Mite de la Caverna de Plató com a Matrix trobam dues realitats: la vertadera i la falsa. Al mite de Plató la realitat falsa seria l'interior de la caverna i la vertadera quan el presoner surt de la caverna i veu que el sol brilla molt fort. A la pel·lícula la falsa seria el món en què està avasat a viure Neó (on hi ha totes les persones i el seu treball) i la vertadera allà on el duu Morfeo. Això ens du a pensar que en la nostra vida no tot el que veim és vertader, per exemple: nosaltres ens podem pensar que algú que sempre ha estat molt amic nostre no ens trairà, i que de sobte un dia ens traiciona.
    - Ambdós, tant el presoner com Neo, creuen que el món en què viuen és el vertader, però al llarg del temps veuen que anaven equivocats. Si els dos protagonistes no tenguessin algú que els guiàs cap el camí vertader no podrien aconseguir poder pensar de la manera que ho arriben a fer. Això, ens diu que no hem de voler que les coses que ens diuen o feim ens surtin a la primera, sinó tenir paciència, com quan aprenem a caminar, nosaltres, les persones ens costa molt aprendre a caminar a posta no hem de voler córrer abans de no saber caminar.
    - Al final, ambdós ja creuen amb el que els han contat, i poden pensar d'una altra manera i veure les coses així com són, i es poden plantejar-ho tot molt més clar. Com per exemple: en l'educació que ens fan veure d'una altra manera les coses i tenir idees diferents, ja que si tothom pensàs de la mateixa manera vendríem a ser rèpliques, i això no és el que volem.
    - Un altre aspecte important de la pel·lícula és el tema del coneixement i el voler conèixer. A la pel·lícula veim com Neo al principi no creu massa amb el que li diu Morfeo, però al final de la pel·lícula creu amb el que li ha dit, i per això pot salvar la vida de Morfeo i la seva. Cifra, en canvi, prefereix viure dins la ignorància, ja que per ell la vertadera realitat és massa dura. Això apareix al Mite de la caverna, ja que l'ascens al coneixement és dur i el presoner s'ha d'avesar a veure-hi, però no tots els presoners estan preparats per això. De fet, només podran acoseguir sortir de la caverna uns pocs i a més aquests no sempre seran compresos pels altres.

    En conclusió, no hem de ser tan ignorants i hem d'acceptar la veritat així com és, malgrat a vegades sigui molt dura. També hem de voler saber les coses dels altres, ja que moltes vegades ens poden fer veure les coses d'una altra manera. Així que, el coneixement és molt important per a la nostra vida.

    ResponElimina
  4. -FELICITAT IMPLICA CONEIXEMENT?

    En primer lloc, he elegit aquesta pregunta perquè trobo que es pot aplicar a l'actualitat i és un tema de molt de debat, des de un punt de vista subjectiu, trobo que la resposta a aquesta pregunta és no, la gent sol voler trobar la felicitat amb el coneixement, amb el voler descobrir, volent arribar a més, en principi això no es pot considerar una cosa 'infeliç', però, una vegada que hem avançat, no volem tornar enrere, i ja no ens conformem, per exemple, una persona que ha estat cega tota la vida, en part no es pot sentir trista per no tenir visió, ja que no sap què és, però si aquesta persona recupera la visió un període de temps, és veritat que coneixerà més, però després es sentirà molt trista quan torni a perdre la visió, amb això vull explicar el fet de que quan progressam no volem tornar enrere. El que passa també és que la gent a vegades el voler saber ho presenten com un 'repte' i aconseguir-ho lis proporciona un estat de felicitat, però aquesta felicitat és momentània, es efímera, per tant, no es pot classificar totalment com ser feliç, a més, el que fa feliç no es saber la resposta, és haver-la trobada
    En quant a Matrix i el mite de la caverna, podríem observar diferents aspectes. El primer seria la recerca del coneixement per la seva pròpia tranquil•litat i 'felicitat', per que quedi clar, Matrix és la caverna, i l'exterior de la Caverna és el món reial fora de Matrix. Tant Neo com l'home senten la necessitat d'explorar, de veure més, de saber més, però una vegada que surten el difícil es tornar enrere.
    També a Matrix es presenta un personatge com que ell preferia viure com un ignorant, viure sense saber la veritat, viure una mentida, a Matrix, que no viure a la trista realitat, a vegades el saber més ens pot dur a una decepció, tota la gent de Matrix és feliç allà pensant que el món on viu és real, igual que els que es queden presoners a la caverna.

    PAULA LÓPEZ DAVIA 1r BATX

    ResponElimina
  5. Maria Rigo Mesquida, 1r Batx A

    Compararé el mite de la caverna amb la pel·lícula Matrix en els següents aspectes: món autèntic i món irreal; ignorància; veritat; el escollit i la seva missió.

    -món autèntic i món irreal
    En el mite de la caverna el món autèntic és la vida normal, fora de la caverna on hi ha un sol i una naturalesa. La gent hi viu bé. El món irreal és dins la caverna, on els presoners només veuen ombres i viuen malament.
    A la pel·lícula Matrix el món autèntic és un món destruit i controlat per les màquines on els protagonistes viuen dins una nau a la ciutat Zion situada al centre de la terra. El món irreal és Matrix, el món que seria normal per les persones. És un món virtual, però on la gent és feliç.

    -ignorància
    En el mite la ignorància és que els presoners no saben que el lloc on es troben és irreal i es pensen que el món només son les ombres que veuen. No saben que hi ha vida més enllà de la caverna.
    A la pel·lícula la ignorancia són les persones que es pensen que el mon on viuen (Matrix) és real.

    -veritat
    En el mite la veritat és a l’exterior de la caverna, on hi ha el sol i les altres persones i on hi ha els altres objectes. Seria poder sortir i apreciar el voltant, tot el que no hi havia dins la caverna.
    A la pel·lícula la veritat és saber que Matrix és un programa d’ordinadors i un món irreal. També que el món real està destruit i viuen dins una nau al centre de la terra a la ciutat de Zion. Neo descobreix que realment el món real és dins la nau i Matrix només és un programa d’ordinadors.

    -el escollit i la seva missió
    Al mite l’escollit és el presoner que aconsegueix sortir de la caverna i descobrir el món real. La seva missió és fer saber als altres presoners que els objectes que veuen només són sombres i convèncer que surtin a l’exterior.
    A la pel·lícula l’escollit és Neo. Morfeo li fa veure que el món on vivia abans no era real, encara que al principi no ho acaba de creure. Al final, i gràcies a l’oracle, s’ho creu i salva la vida de Morfeo i la seva.


    ResponElimina
  6. Realitat i utopia

    Màtrix és un món ideal en el que les persones que hi viuen el coneixen com la realitat, però aquesta realitat, certament, és utòpica. La realitat, pròpiament dita, només la coneix aquell que dubta de la realitat ideal en que viu, però que és la única realitat pels esclaus d’aquesta, per tant el que dubta cerca la seva llibertat a través de la certesa.
    El Mite de la Caverna, per tant, ho podem relacionar amb Màtrix. L’obscuritat en la que viuen els presoners és el món utòpic, el món ideal; en el que els presoners creuen que viuen una realitat i qualsevol cosa que s’allunyi de la caverna obscura és una il•lusió. És a dir, ells creuen que el seu món, la caverna, és l’únic possible i cert, però, en el moment que surten a fora i observen el que en realitat és la realitat ho veuen com un engany.
    L’exterior de la caverna, hem dit, per tant, que és la realitat, encara que els presoners, fins que no ho accepten, creuen que és un món imaginari; però, en el moment que aquests accepten la veritat real esdevenen essers lliures. Anteriorment no ho eren i Plató ho reflexa molt bé al dir que estan encadenats. És a dir, no esdevenim essers lliures fins que abans no acceptem la realitat palpable. I no poden trobar el camí cap a la llibertat sense qüestionar-se la realitat utòpica, o no, en la que viuen.
    En resum, la caverna del mite, seria Màtrix, el món fantàstic en el que hi viuen els habitants, que en mite serien els presoners. Aquests habitants o presoners, a part de tenir un punt de vista bastant reduït de la realitat se’l creuen i el consideren únic. En el moment que surten a fora, o a Màtrix descobreixen la realitat, esdevenen essers lliures i se n’adonen de que el que abans consideraven ‘la única realitat’ ara és un món imaginari i utòpic creat dins el món real.

    MARINA CAMARGO AMENGUAL 1r batx. B

    ResponElimina
  7. Albert Sunyer:

    El que pasa a la película i en aquest mite està relacionat en que els dos viuen en un món que creuen que és el real fins que li mostren el que realment ho és i ho prefereixen. A matrix el món real és el que està creat virtualment i que el que el món en el que viuen no és el real, erò aquest nou món és engañós perqué pareix bo a nés principis fins que surten els homes de negre que eren els que volien eliminar a neo i els que viuen en un món que no és el real, en canvi en el mite de la caverna viuen fermats perque no es pugin moure i duen tota la vida que només hi poden veure al davant,pensant que és el real, fins que els hi mostren el que realment ho és quan els treuen defora i s'enlluernen per l'exés de llum que hi ha entre d'altres coses , i tb, com matrix, prefereix aquest món a l'anterior

    ResponElimina
  8. Maria Mangas 1r Batx.B

    El escollit i la seva missió:en el cas de Matrix ell creu que no és el escollit,i va a un lloc on li diuen el que ell vol escoltar:tú no ets el escollit.I no sap perque el seu mentor(Morfeo)confia en ell,ja que ell creu i té fixat la idea de que no ho és,fins que arriba el moment en el que salva la vida de Triniti i es dòna conta de que té el que cap persona té.En el mite de la caverna passa que un home arriba al exterior i ell pensaba només que la caverna era tot el món però en veure la llum de fòra veu que hi ha més vida que allà on ell vivia,pensa que només ell pot descriure als que estàn dins la caverna el que passa i que ell ha sigut el elegit i que la seva missió es difondre la veritat de l'exterior a l'interior(caverna).

    ResponElimina
  9. Jordi Schaffner 1er Batxiller A

    Tant la película de Matrix com el mite de la caverna s'assemblen molt en molts d'aspectes diferents com:

    -El món irreal i el món real. En ambdues obres apareix un món irreal, en el cas de Matrix el món irreal és el que viu Neo al principi de la película, ell creu que el món en el que viu és real perque mai no ha viscut una altra cosa ja desde que té l'afà de coneixement ell sempre ha vist el mateix. El mateix passa amb els presoners del mite, els quals desde la seva infancia sempre han viscut i vist el mateix, per això estàn convençuts de que el que veuen és l'únic real.

    A la película el món real és en realitat un món on les persones es cultiven per aconseguir energia,emprant l'anomenat Matrix per crear unes visions a aquestes persones perque creguin que estàn visquent un món totalment diferent del real. Neo però de qualque manera sent una cosa rara, de qualque manera sap que el que viu no és de veritat. Al mite el món real és l'exterior de la caverna, la vida a l'exterior encara que els presoners com que mai han vist ni han sentit xerrar d'ella no saben que existeix.

    Quan Neo o el presoners són lliberats del "somni" que havien viscut durant tota la seva vida i els es ensenyat el món real es queden molt impactats ja que d'un moment a l'altre els han separat de l'únic en el que ells creien que era real a un lloc totalment diferent l'existència del qual ells ni s'ho imaginaven i això ens duu a l'aspecte de la ignoràcia:

    Com que Neo i els presoners veuen una cosa en la qual ells no creuen al principi la rebutgen i creuen que el que estàn visquent ara és un somni quan realment el somni era el que vivien abans. Arribats a aquest punt quan Neo i els presoners s'en donen compte de la falsetat que havien viscut abans,estàn traumatitzats i desitgen que mai els haguéssin tret d'aquell món irreal, ja que és vera que el que vivien era una mentida però com que ells no ho sabien, vivien fora preocupacions, i ara que els han tret d'allà i s'en donen compte de que era una mentida estàn decepcionats de tot el temps que han perdut vivint una cosa irreal.

    Amb aquesta explicació també es respon a la pregunta "la felicitat implica coneixement?";la resposta jo trob que és depenent, ja que per exemple Neo vivia una vida normal, tranquila i feliç quan desconeixia l'existència d'un món real on les persones es cultiven, és a dir quan desconeixia era feliç. Però quan surt d'aquest món irreal o Matrix i veu com és el món realment al principi no és feliç, ja que desitga mai haver sortit del seu somni, on ell vivia fora preocupacions, però al final ho accepta i està content de viure el món real tal com és en comptes de viure una mentida.

    Apart d'això aquesta pregunta també depén de la persona, ja que per exemple Chypher, el traïdor de la tripulació de Morfeo a la película de Matrix no soporta el món real i durant tota la trama fins que mor desitja tornar al món irreal i no recordar res de res, com si res hagués passat.

    Un altre aspecte pot ser el de l'elegit i la seva misió: Quan el presoner del mite es tret a l'exterior i aquest ja ha acceptat que el que vivia abans era fals es compadeix quan pensa amb els altres presoners que hi havia amb ell a la caverna i sent la necessitat d'ajudarlos, ja que pensa que es just que ells també sàpiguen la veritat i els mostrin que el que vivien era mentida. El mateix pasa amb Neo, el qual l'Oracle (un programa de Matrix) ja havia anunciat com l'elegit, sent la necessitat de lluitar contra Matrix i els que el o la controlen per que totes puguin sebre la realitat.

    ResponElimina
  10. Primer de tot ens centrarem amb la relació que té el mite de la caverna amb Màtrix. Per exemple en el mite de la caverna els presoners simplement poden veure les sombres i els fan creure que allò es la realitat, igualment passa a la pel·lícula (pero en aquest cas són les persones) que els fan creure que tota la seva vida han viscut al món real quan realment aquell món es virtual creat pels agents.
    I quan aquell presoner arriba a sortir de la cova es pot associar a Neo ja que és lúnic que té la oportunitat de veure les coses com realment són i és l'únic que es planteja la pregunta de quin dels dos mons realment es el vertader, el que ell sempre havia pensat governat pels agents o el món on tot són màquines i esta tot destruït?

    Finalment em centraré en la pregunta "Felicitat implica coneixement?". Com diu Cifra "la ignorancia dona la felicitat" ja que ell prefereix viure en el món que li han estat diguent e ignorar la oportunitat de que estigui equivocat per així no haver-se de plantejar les coses, per no decepcionar-se, per dir-ho d'alguna manera, de que el món que a ell li agradaria que fos el real certament arriba a ser tot el contrari i doncs així ell prefereix viure en un món còmode pero irreal. Així ens ensenya que la ignorància es el camí fàcil de la vida, que en lloc de veurer-la com realment és i afrontar totes les dificultats ens tancam en una gran mentida que ens han creat els altres. En canvi els altres que també han vist la realitat han decidit no deixar-se guiar per la gran mentida i afrontar-se a tot els que s'hi presenti per davant, la majoria provocada per la ignorància dels que viuen en la falsetat.

    Marga Servera Adrover 1rBatx. A

    ResponElimina
  11. Realitat.

    Què és la realitat? Com es pot distingir entre el que realment existeix i allò que és fictici? Podem definir els conceptes de real, existent i verídic i aplicar-los de forma absoluta a la nostra vida?
    Tant a Màtrix com al mite de la caverna, la idea de que és possible que visquem sotmesos a una sèrie de creences que adoptam com a certes s'exemplifica. No fa falta tenir aquest caire tan radical del programa informàtic o del foc i les ombres que ens crea aquesta falsa realitat en la qual vivim; sinó que ens basta pensar si és possible que la nostra ment, a l'igual que ho feia màtrix, crea una realitat falsa. El que veiem, el que tocam, el que oloram, el que sentim... no és tot una percepció? No és una quantitat inimaginable d'informació exterior que és interpretada pel nostre cervell? I si aquesta informació, per exemple el gust d'una poma, quan és interpretada canvia totalment? Si consideram aquesta idea, que tot és una interpretació, què podem considerar real? No és allò que nosaltres mateixos, inconscientment, interpretam? Mai us heu demanat si els altres veuen el color groc de la mateixa manera que vosaltres? No sentiu que a vegades el temps passa molt ràpid, que sembla que se t'escapa, i altres vegades que els segons són com hores? No és això una realitat creada per la nostra percepció del món que ens envolta?
    Neo, des del moment que accepta que màtrix és un món irreal, on sols hi viu la seva ment, veu com pot controlar tot allò que percep, els moviments que ell realitza a gran velocitat, la cullera que doblega amb la mirada... això és una versió exagerada de la nostra ment com a creadora de la realitat que percebem.
    Per això crec, que tant el mite com la pel·lícula (sent aquesta segona una visió futurista i informàtica de la primera), il·lustren perfectament aquest qüestionament de l'existència. Ambdues presenten una mena d'elegit, un pensador, algú capaç de prendre consciència d'aquesta falta de realitat; un sistema de creació de "realitat" i una veritat desconeguda, que se suposa que és absoluta, que són el sol i l'exterior de la caverna i el món dominat per les màquines.
    Però, en aquesta classe de temes, el màxim que podem fer (i acceptar com a realment veritables) són les preguntes, ja que les respostes se'ns escapen de les mans.

    Noelia Teixeira Mesquida, 1r Batx B.

    ResponElimina
  12. Andreu Rodrigo Serra

    Llibertat

    Tant a Matrix com al mite de la caverna, en el mon imaginari en el que se troben, no tenen llibertat total ja que son induïts a aquest mon a la per decisió de persones (o maquines en el cas de Matrix) externes i no demanen si voldrien o no voldrien. Així que els tenen presoners sense llibertat externa. Sobretot a Matrix, perquè el cos en el mon real esta completament immòbil, així que domes lis queda sa llibertat interna, que tenen dins Matrix. En el mite de la caverna, a diferencia de Matrix, hi ha un poc mes de llibertat externa perquè els presoners poden moure els ulls i realitzar altres accions.
    Després hi ha la llibertat que tenen les que han aconseguit sabre la existència del món irreal, aquests poden decidir acceptar-lo o rebutjar-lo i tornar la mon imaginari al que s'han habituat. A Matrix un clar exemple de aquest rebuig cap al mon real es la traïció de Cifra, que es capas de tot per tornar al mon imaginari perquè, encara sabent que tot el que sentia allà era fals, ho preferia abans que viure en la realitat que la veia molt mes desagradable. En canvi els altres com en Neo o el presoner que surt a la superficia, després dun temps per adaptar-se i asimilaro,prenen la decisió de que tots haurien de conèixer la veritat i tenir la opció de elegir si quedar-se en el món imaginari o viure en el món real amb mes llibertat que la que tenien en l'imaginari.

    ResponElimina
  13. -Ignorància i veritat
    Després de haver analitzat Matrix dels germans Wachowski i El mite de la Caverna de Plató ens hem donat compte de la clara relació existent en els arguments de elles, abastant les dues el tema de la ignorància general, en com a la veritable realitat.

    Creeim que es poden representar tant a la primera com en la segona, la ignorància; que és la pel·lícula vaig poder veure abans de que Neo descobrís l'essència de Matrix, era ell ignorant de les Nacions Unides, ONU desconeixedor de que el passava. És dir, sabia que passava alguna cosa, però no sabia be lo que era. A l'al·legoria, els homes encadenats en la foscor ignoren el que passa tant dins com fora de la caverna. I pel que fa al coneixement, a la pel·lícula Neo descobreix noves idees amb ajuda de Morfeo, descobreix Matrix i tot el seu nivell de coneixement s'eleva de la butaca i es segueix desenvolupant. En l'al·legoria, l'esclau en sortir de la caverna representa idees, ell descobreix que és la veritat que sempre ha estat aqui i va ha estar aquí per sempre.
    Jaume Francesc Rigo Grimalt 1B

    ResponElimina
  14. Els éssers humans vivim i creiem el que som capaços de percebre amb nostres sentits i el que ens han fet creure des que som petits. El que passa tant en la pel•lícula de Matrix com en el mite de la caverna és que posen en dubte tots els nostres coneixements mostrant la realitat.
    En el cas del mite de la caverna el protagonista domes sabia que la seva vida constava de sombres, al igual que la dels seus companys, ja que com estaben formats de peus y cap era l'únic que podien veure, però en el moment en el que el protagonista s'adona de la realitat, i torna dins la caverna i conta el que ha vist als seus companys intentant canviar tot el que ells coneixien, el prenen per boig i el maten.
    En canvi, en Matrix és una hipòtesis sobre la nostra situació. Matrix diu que tot el que coneixem és un món irreal controlat per màquines, i que la realitat es troba en Matrix que és un programa electrònic , on habiten màquines, les quals havien adormit als humans i els havien conectat a un món fals.
    El que tenen el comú el mite de la caverna i Matrix és que els coneixements dels personatges estan limitats al que viuen.
    Andrea Padial Fernández, 1r Batx B.

    ResponElimina
  15. Jo comentaré sobre dos apartats en comú entre la pel·lícula Matrix i el mite de la caverna: l'ignorància i la saviesa, i la veritat.

    Tant a la pel·lícula com al mite, existeix un concepte de coneixement diferent a la societat a la qual vivim. Si vas pel carrer i demanes a algú “Qué és una persona savia?” tothom contestaria el mateix, “algú que sap moltes coses”. A la pel·lícula i el mite, la saviesa va més lligada al coneixement de la realitat, de coses més concretes peró importans; que al coneixement de moltes coses i molts detalls, peró que són poc importants. En canvi, l'ignorància té el mateix concepte per als dos, es el simple fet de desconeixer o no saber.

    Sobre la veritat, a la pel·lícula i al mite es parla de la veritat com si fos la cerca del coneixement. La veritat absoluta sería la culminació del coneixement humà. A la pel·lícula i al mite, la veritat es va descobrint mitjançant “capes o nivells”, com si fos una ceba. És van llevant capes i capes de realitat fins que s'arriba al nucli, la veritat absoluta. Peró les altres realitats que s'han anat deixant enrera no deixen de ser veritats també, ja que no són del tot falses pero tampoc són del tot reals.

    Jaume Grimalt Garcies 1r Batx A

    ResponElimina
  16. La ignorància ens priva de la llibertat

    Per Plató, la ignorància de les persones es simbolitza amb les cadenes, les quals obliguen als humans a només opinar dins el seu pobre i limitat saber, sense conèixer l'autèntica sapiència i els prejudicis que ens vinculen al món material sensible. Igual passa a la pel·lícula, però a un món, pel que ens fan creure, més desenvolupat i futurista, on aquesta subjecció és un programa informàtic. Doncs, ràpidament, podem percebre un dels lligams que hi ha entre Matrix i el mite de la caverna.
    Al mateix temps, també, es presenta al meu cap un llaç entre aquestes dues obres i el que nosaltres anomenam la nostra realitat, encaminada per la democràcia, on la ignorància del poble de cada vegada incrementa més per les imposades cadenes. Aquestes són els mitjans de comunicació, els quals expliquen les mentides dels polítics dominats pels poders fàctics. Sempre ens trobam cadenes que ens priven de desempallegar-nos com a presoners -com al mite de la caverna- i trobar el sol, el Bé, el coneixement perfecte que ens alliberi d'aquesta farsa.
    La nostra llibertat depèn de la nostra cobdícia per sortir al món exterior, com diria Plató si fóssim a la caverna, guanyar la guerra contra les màquines i les intel·ligències artificials creades, si ens trobéssim a Matrix, o ampliar el nostre coneixement i poder governar la nostra vida racionalment i així deixar d'arrossegar-nos per la força de l'ànima o l'apetit i aconseguir deixar de ser esclaus de les cadenes del segle XXI. D'aquesta darrera forma, extreta del plantejament socràtic, hem d'aconseguir ser possessors de la nostra vida i així esdevenir, per tant, lliures. Perquè com diu el gran Jean-Paul Sartre, de l'únic que no som lliures és de deixar de ser lliures.

    Antoni Canyelles Suau, primer de batxillerat B.

    ResponElimina
  17. El món autèntic i el món irreal

    Tant a Matrix com al mite de la caverna trobam aquests dos conceptes. A Matrix el món irreal es allà on viu primerament en Neo, un món virtual creat per les màquines.La gent de Matrix creu que el que viu es la realitat, ja que mai han observat altre cosa.Al mite, el món irreal es allà on viuen els presoners dins la caverna.Un món obscur on l'únic que veuen són ombres, però a igual que a matrix creien que estàn al món real ja que mai han vist una altre cosa.

    El món real a la película es el món controlat per les màquines que utilitzen a la persones com a font d'energia i on en Morfeo i la seva tripulació volen alliberar a les persones del domini de les màquines. Al mite el món real es fora de la caverna, un món desconegut per als presoners ja que mai l'han vist ni han sentit xerrar de ell. Tant a la película com al mite al adonarsen del món real els personatges es senten impresionats,increduls i mentits ja que habien estat vivint molt de temps una mentida.

    David Soto 1r B

    ResponElimina
  18. Al cas de Màtrix, el concepte del món que coneixem com a "real" és realment , equivocat, i aquells que cerquen la verdadera llibertat ho fan cercant un altre món, el real, introduint-se dins d'una altra dimensió mitjançant uns programes informàtics especialitzats. Per trobar la llibertat, per tant, hem d'aprendre de deixar de ser esclaus d'aquesta societat i aquests costums imposats de generació en generació i cercar la veritat real, com al mite de la caverna, on ningú ens condicioni i cadascú comandi dins la seva vida.

    Per tant, el verdader savi és qui coneix o cerca conèixer la dimensió real de la vida, més enllà del que poguem percebre amb els nostres sentits d'aquest món. i aquell qui viu esclau del món que creim real és el verdader ignorant. Desafortunadament pels "cercadors de la veritat", moltes vegades, el més fàcil i senzill és no voler cercar més enllà del que veim, i viure dins l'ignorància, potser per això quan el protagonista del mite de la caverna conta a la seva gent el que ha vist i que estan visquent una mentida el maten...

    Albert Font Bennàssar, 1er de batxillerat B

    ResponElimina
  19. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. Tant a la pel·lícula Matrix com al mite de la caverna de Plató, es dóna la idea de que els humans concebem la realitat com a tot alló que la majoria de gent podem apreciar amb els sentits, sense mirar més enllà del que veim; i que les persones que vegin la realitat amb altres ulls, estan sonades a menys que ens puguin aportar una prova irrefutable.

    En ambdos, el protagonista, en cerca de respostes, en veure la veritat no la accepta així com és llavors, tarda una estona a interpretar el que està vegent i a acceptar el que realment és real.

    Cal remarcar la frase que deia Cifra a Matrix: "la ignorancia es igual a felicidad" la qual significa que no ens fa falta conéixer la realitat, si ja som feliços visquent en el que creim que és el món real.

    Sergi Burguera Piña, 1r Batxiller A

    ResponElimina
  21. REALITAT:
    En els dos casos es fa referència a una falsa realitat, en principi, les ombres de la caverna són les idees vagues que tenim de nosaltres mateixos i així és com es veu Neo quan tria la pastilla que li fa entrar en matrix i adonar-se del món fals en què vivia.


    MÓN AUTÈNTIC I MÓN IRREAL:
    Al mateix temps, tant en el mite de la caverna com en Matrix, ens adonem que hi ha dos mons. Un és el món sensible, un món irreal on viuen els presoners de la caverna i on viu Neo al principi de la pel·lícula, un món fals guiat pels sentits, del qual s'adona quan entra en Matrix per fer les proves que li posa Morfeo. Podem fixar-nos en això quan Morfeo fa que Neo boti des d'un gratacels a un altre amb un salt enorme i aquest cau a terra però sorprenentment no es fa res només una petita ferida al llavi.

    L'altre món que existeix tant en l'al·legoria de la caverna com en la pel·lícula és el món vertader que només pot ser captat per la intel·ligència, per la raó. Hi ha un canvi molt radical entre un món i l'altre.


    CONEIXEMENT:
    Tot és constituït pel coneixement, com quan Neo descobreix que és l'elegit i en el mite un dels encadenats surt de la caverna i descobreix noves idees i adquireix més coneixement.
    En el mite de la caverna l'home que aconsegueix sortir d'oblidar tots els seus records i convincents per poder creure el que veu i en Matrix, quan Neo ha de saltar, Morfeo li diu que ha d'oblidar tot el passat per poder aconseguir-ho. Finalment, tant en el mite com a la pel·lícula s'han d'adaptar al nou món.



    Laia Sitges Garcia
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  22. Matrix es una adaptació d'aquest mite de Plató a l'època moderna. Totes dues tracten de la idea d'un mon on la gent es enganyada desde el seu naixement mostant-li un mon conduit a voluntat i educant-los segun a ell. Penso que l'escollit, la persona que ha vist amb els sues propis ulls la mentira que ha estat visquent ha de ser molt valent. És a dir, has estat tota la vida amb uns ideals de lo que es la realitat que t'en volta, amb un medi que per a tu es normal y en unes condicions a les que t'has acostumat y que te treguin tot això és un gran cop a la teva ment. Tot lo que tu creias s'evapora en un segon y encara així te la necessitat de sabre fins al final tot lo que s'ha estat perdent. Podria haver tornat, diguent que aquell mon no es vera i podria sentar-se on sempre s'ha segut a viure una vida tranquila i sense problemes.

    Per altra banda, la recerca de la saviesa per satisfer la curiositat humana es un fet, encara que aquesta no m'hos doni la felicitat. Cercamla veritat del món encara que mai la trobarem i Plató planteja que potser sigui perquè qualcú no ho vol, com pugui ser Deu.

    Particularment, me faria molta por si de veres tot lo que sabem sigui una mentira.

    Sherezade Carrera Cerqueira 1er Batchiller A

    ResponElimina
  23. •Felicitat implica coneixement?

    Depèn del punt de vista en el que ho miris. La pel•lícula "Matrix" és un món irreal, i això permet associar-se amb les ombres que apareixen i els presoners veuen a la caverna, o sigui, són una falsa projecció.
    El coneixement que tenim els éssers humans no té perquè implicar felicitat, ja que a la pel•lícula "Matrix", les persones no són realment conscients de que en realitat viuen en un món virtual, fora de la vida real (com per exemple, Neo, que li va ser difícil acceptar aquell món), ja que les sensacions són impulsos elèctrics produïts per una màquina.
    Pot ser que el coneixement pugui donar felicitat. Nosaltres volem viure aquesta "única" vida al màxim de la realitat en qué vivim.
    En el mite de la caverna es mostra simplement una vida normal, la real, en canvi el món irreal és dins la caverna, ja que no es viu "bé" i el presoners veuen aquelles ombres.
    També, a la pel•lícula "Matrix", en realidad Neo i Morfeo són lliures del que fan, perquè són conscients de la realitat en què viuen, ja que no estàn controlats per un ordinador.
    En definitiva, podem dir que tu mateix, ets el qui sents l'autèntica realitat del teu propi món.
    Joana Maria Roig. 1r Batxiller B

    ResponElimina
  24. - La felicitat implica coneixements?

    En primer lloc, crec que la felicitat no implica cap coneixement. Una persona que és molt feliç no té perquè tenir molts coneixements i al contrari, una persona infeliç no té perquè no tenir coneixements.
    Crec que no és coherent dir que una persona feliç té molts coneixements i que una persona infeliç no té coneixements.

    - Llibertat.

    El terme “llibertat” té molt a veure dins la pel·lícula Matrix i el mite de la Caverna, però de diferent manera.
    En la pel·lícula Matrix, els personatges viuen dins un món irreal, però són lliures, és a dir, ells viuen normal. En canvi, en el mite de la Caverna, els pressoners no són lliures, ja que estan immobilitzats dels peus i el coll i no es poden moure, no poden viure normal.

    - Món autèntic i món irreal.

    Tant en la pel·lícula com en el mite, els personatges viuen dins un món irreals que per a ells és real. Quan veuen la realitat o surten al món real, han d'aprendre a veure coses noves, s'han d'acostumar. Això passa també dins la nostra vida. Nosaltres quan no volem veure les coses o no els volem acceptar, els capficam dins un món irreal, on les coses són així com nosaltres volem i per això a vegades vivim dins l'ignorància, allà on ignoram les coses que no ens agradan i creim el que nosaltres volem.

    - L'escollit i la seva missió.

    Així com en la pel·lícula Matrix Neó és l'escollit, en el mite de la Caverna, el pressoner també és l'escollit per veure el món real i és l'escollit per difondre la veritat del món real a tots els pressoners que viuen dins el món irreal, la caverna.

    Aura Sitges García 1r Batxillerat B

    ResponElimina
  25. Comparació de Matrix amb el mite de la caverna (veritat)

    En els dos casos els personatges viuen una mentida fins que es desperten per veure la realitat o en aquest cas la veritat. En Matrix la veritat és molt incòmode, en canvi, en el mite de la caverna la veritat és molt més fàcil d'assebentar però en els dos casos té lloc d'una manera molt abrupte.
    Acceptar una veritat es manifesta de diverses maneres ja que Neo en el principi vol escapar ja que li resulta que una mentida el farà més feliç i el mite de la caverna xerra del fet de que la veritat te pot cegar igual que una mentida ja que mai podrem estar segurs d´haver escapat Matrix o d´haver escapat la caverna. Això és molt interessant ja que la caverna no és una mentida sinó que es tracta d´una petita porció de la veritat, això significa que els personatges no coneixien tot el seu entorn sinó que nomès coneixien una part petita però significativa. En el programa informàtic de Matrix tot era una mentida però en un espai molt més gros però no necessariament més creible. Això també es degut al fet de que no sabem si algo es vera perquè afirmar és molt més difícil que argumentar.
    En conclusió: veritat o mentida?, caverna o vida?, Matrix o realitat?... Mai sabrem quina és la resposta correcta i el més assusstant és que ni sabrem si la pregunta solament és una caverna.

    Gero Vietmeyer 1rBatx A

    ResponElimina
  26. Otis Vaders, 1r Batx B – La caverna de Matrix (el escollit i la seva missió)

    En el mite de la caverna i la pel·lícula Matrix apareix un món autèntic i un irreal, i hi ha un escollit amb diferents característiques i diferent missió.

    En la pel·lícula Matrix el escollit es un personatge anomenat Neo que viu en el mon irreal i es tret d'aquest gracies a Morfeo i els seus ajudants, quan es troba en el mon autèntic primer s'hi ha d'acostumar, confrontar amb que durant tota la seva vida va estar atrapat dins un mon irreal creat per maquines que esclavitzen els humans per tal d'aconseguir energia.

    La seva missió pareix ser salvar Morfeo i aturar els agents, pero durant tota la pel·lícula la seva real missió es trobar-se a si mateix i descobrir com funciona el mon irreal. La frase mencionada per un dels nins de Oracle “no hay cucharra” li ajuda en aixo, ja que li explica que ell i els altres humans son els unics reals en aquest mon i totes les altres coses nomes son simulacions fetes per les maquines. En la ultima pel·lícula de Matrix la missió de Neo es salvar els humans de les maquines.

    En canvi, en el mite de la caverna, el nom del escollit no ho coneixem i es ajudat per un esser extern (del mon autèntic, no dins la caverna), no sabem si aquest esser es dolent o bo, pero podem suposar que intenta salvar-lo dels antagonistes (els que han encadenat als homes en la caverna).

    La missió del escollit en aquest cas es aconseguir el be, tan dins com defora de la caverna. Primer li es difícil acostumar-se al mon real (exterior) per culpa de la llum... de les noves habilitats que te, com caminar, moure el cap... pero al final s'hi acostuma i te possible aconseguir la felicitat. Per si de cas a aquest escollit ho tornen a la caverna (o hi torna)
    per tal de alliberar els altres que hi son atrapats aquests probablement no ho voldrien ja
    que veuen com el escollit ho te difícil de tornar acostumar-se al mon irreal. El escollit vol
    ajudar als altres ha aconseguir el be (en el mon exterior) pero ells ja pensen que ho tenen
    (en la caverna).

    Conclueixo que en les dues histories el escollit es salvat per un altre i la seva missió despres es salvar tots els altres de la irrealidad (siguin les cadenes, sombres... o les simulacions de les maquines).

    ResponElimina
  27. Felicitat implica coneixement?

    Aquest tema es pot debatre molt, la meva resposta en aquesta pregunta és NO ja que hi ha gent que degut a aspectes econòmics, educatius,... No han pogut tenir tots els coneixements que voldrien. Per exemple, hi ha coneguts meus, persones de la tercera edad que no tenen molts de coneixements educatius ja que en la seva època d'estudiant quan s'acabava molts ja feien feina, però avui en dia o durant la seva vida han estat ben feliços. Per una altre part "quan progressam no volem tornar enrere".
    Entre Matrix i el mite de la caverna podem observar varies similituds com les ombres que veuen els presoners a la caverna serien a Matrix el món irreal, ja que és fals i fa creure als presoners que allò és el món real, però no ho és. També es relacionen els presoners amb Neo ja que ell s'ha plantejat el que és real.

    Josep Sansó Obrador 1r Batx. B

    ResponElimina
  28. Aina Sitges García 1r Batx B.

    -Felicitat implica coneixement?

    Crec que el coneixement no implica felicitat.Tu pots saber moltes coses i conèixer moltes coses però en realitat no ets una persona feliç. És veritat que saber i conèixer algunes coses et fa tenir més coneixement però no més felicitat.
    En el mite de la caverna les ombres projectades i estar immobilitzats per a ells és el seu món, malgrat sigui irreal, perquè és així com ells viuen desde fa temps. Sortir a fora, veure la llum del sol i veure nous objectes que ells no coneixien seria estrany per a ells.
    Les persones de Matrix no saben que viuen en un món virtual, un món que no és real, però no els hi suposa cap problema perquè per a ells viuen d'una manera còmode. Aquestes persones viuen normal, com nosaltres mateixos. Disfruten alguns moments que viuen i altres no tant com nosaltres.

    -Llibertat.

    Els presoners del mite de la caverna no són lliures, no tenen llibertat. Estàn subjectats per unes cadenes que no podem, tan sols, girar el cap. Estàn sotmesos a viure, per un temps o no, amb unes condicions que no els permeten tenir una certa llibertat.
    En canvi, les persones de Matrix en certa manera sí que tenen llibertat. Viuen la seva vida però en un món irreal que ells no saben que hi viuen. Però poden disfrutar d'alguns moments de la seva vida, no com els presoners del mite de la caverna.
    La pel·lícula de Matrix és com la vida actual. A vegades vivim situacions que ens poden afectar a nosaltres o altres persones del nostre voltant però no les volem conèixer per por a canviar algunes coses i deixar de ser feliços.

    ResponElimina
  29. El mite de la caverna exposa la teoría platónica de les idees, segons la qual existeixen dos móns. Un és el món sensible (la caverna) on hi són la majoria de la humanitat. I l'altre és el món real (exterior) on va l'esclau alliberat en el qual progressa amb la seva educació).
    En Matrix existeix un paral·lelisme evident. Hi ha dos móns. El real (on es trobra el cel arrassat, les ciutats de les màquines, les naus dels humans i la citat de Sión).
    I Matrix, una simulació interactiva, un lloc on la ment dels humans esclavatitzats creuren viure amb normalitat.
    Neo es tronarà l'esclau alliberat, el que adquirirà nous coneixements i el que hayrá de tenir cura amb els humans que el volen matar.
    La dificultat per comprendre el paral·lelisme prové del carácter dels dos móns. Mentre el món de Plató es inteligible (s'accedeix a través de l'ànima) en la pel·lícula el món real és el físic. El món fictici per Plató és el sensible (físic) en la pel·lícula la mentida resideix en un món virtual i mental.
    Com veim el carácter dels móns están invertits.
    La filosofía ens ajuda a obrir la ment i a demanar-nos les preguntes que els humans ens donem per suposades. Trinity deia que era la pregunta la que es impulsava cap a la veritat, però no ve tota sola, has de tu mateix voler coneixer-la. També necessitam a qualcú que ens mostri les coses, com es el cas de Morfeo, que ens introdueix en un món complexe, ens mostrarà les regles, l'història, la veritat, els perills...

    Paula García Gómez, 1Batx B

    ResponElimina
  30. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  31. Jo relacionaré el món autentic i el món irreal.
    Tant a la Caverna de Plató com a la pel·lícula de Matrix el món en el que viuen no és el real, però ells no ho saben fins que passa un temps. Al principi, tenen pocs coneixements sobre el que és la vida real.

    A Matrix; Morfeo pensa que dins el cos de Matrix hi ha qualcú que habita, finalment Neo és qui viu atrapat en ell fins que aquest es revela. El cervell de Neo es trovaba endollat a un cable (tot està controlat per màquines, aquestes dominaven tota la terra). Aqueixes persones eren empleades per a poder obtenir energia.Gràcies a que qualcú els hi està canviant els pensaments se n'adonen de quina es la correcta veritat, no la que ells pensaven que era, encara que a Neo li costa creurer-la. Chypher prefereix trobar-se en el món irreal que sempre ha viscut ja que està acostumbrat a ell i no creu el real.

    A l'interior de la caverna; Plató vol desciure la ignorància de les persones, per exemple a vegades compram qualque cosa i en donen el canvi i no comprovam si ens han donat més o meny per vaguesa, per pressa o simplement per ser ignorants. A la caverna els pressoners no miren el sol, només miren sombres, aquest és el mon irreal ja que no veuen res, la realitat es troba fora d'ella on hi ha sol i els objectes reals. Abans ells pensaven que totes les coses irreals i falses era la veritat de la vida i que només pensaven que tot el que existia es troba dins de la pròpia caverna.


    Trob que molts de pics nosaltres ens trobam en aqueixa situació, podem creure qualque cosa que ens diu una persona però després sabre que ens ha estat enganyant o traïcionant. A vegades, per molta confiança que li tenguem a qualcú necessitam proves per comprovar que això que ens diuen és cert. Estic d'acord amb la frase ''hoy en dia no te puedes fiar ni de tu propia sombra'' ja que com més passa el temps tot esta pitjor.

    Nieves Céspedes Rodríguez, 1r batx B

    ResponElimina
  32. Tant la película de matrix com el mite de la caverna els ensenya que el món es real pero el final els ensenyen el món real que per el qual ho prefereixen .
    A matrix els ensenya que el món no es real, que pareix bo, fins que, els homes que viuen en el món que no es real ( els homes negres) volian cabar amb la vida dels altres.
    El mite de la caverna de plató i la película están molt relacionades, ja que en els dos llocs hi ha un món vertader i un món fals. També hi ha un personatgue que al principi quan li diuen que viu a un món fals no s'ho creu pero així com va passant arriba a veure que viu a un món fals i apren a viure millor.


    Miquel Ortuño Adrover

    ResponElimina
  33. En el Mite de la caverna, un home es tret del lloc on està i es enfrentat a la llum de veritat, la del sol, als objectes que projectaven les sombras, es a dir, al mon real, al principi, és mostra incrèdul, amb el pas del temps, comença a adaptar-se, però segueix confòs, li costa asimilar que el seu pasat es irreal. A la pel·lícula, Neo és desconectat de Matrix i se li es mostrat el món real.

    Al igual que en el mite, Neo es mostra incrèdul en vers la realitat, al principi creu que li estàn prenent el pèl, li fan mal els ulls, perquè mai els havia utilitzat, si no que visualitzava amb la ment, i, poc a poc, comença a adaptar-se al nou mon que li ha sigut mostrat.

    ResponElimina
  34. Món autèntic i món irreal

    En el mite de la caverna els homes estan lligats de mans i cames, percebent les ombres dels objectes que passen per darrere d'ells.
    En canvi, a matrix, la gent roman dins d'uns enormes cultius de persones que es troben adormits, projectant dins les seves ments imatges, sentiments, emocions i situacions donats per la matrix. Ells creuen que aquesta és la seva vertadera realitat, la seva veritable vida dintre de la societat del segle XX, però la seva autèntica realitat és que només son impulsos elètctrics enviats pels ordinadors per mantenir les seves ments ocupades i, a través d'això, poder brindar energia a les màquines per a la seva subsistència.
    La relació, en ambdós casos, és que els humans viuen en un món imaginari o fictici creient que és el món real.
    Un altre aspecte que relaciona el mite de Plató amb la pel·lícula matrix sobre la realitat és el seguent:
    En el Mite de la caverna , un home és tret del lloc on està i és enfrontat a la llum veritable (la llum del sol) , als objectes que projectaven les ombres , és a dir , al món real , al principi, refusa creure-ho, tot i que amb el pas del temps s'acaba adaptant, li costa assimilar que el seu passat és irreal . En la pel·lícula , Neo és desconnectat de Matrix i li és ensenyat el món real .
    Igual que en el mite , Neo es refusa a creure-ho , al principi creu que li estan prenent el pèl, li fan mal els ulls , perquè mai els havia utilitzat ,no havia estat utilitzant altra cosa que la ment , i , a poc a poc , comença a adaptar-se al nou món que se li ha estat mostrat .

    Toni Piña Amengual, primer de batxillerat A

    ResponElimina
  35. El mite de la caverna i Matrix tenen moltes similituds. Es podria dir que Matrix és la versió moderna del mite de la caverna (ja que passem d'una caverna a un món virtual com un món irreal) però té alguna diferència.

    -món Autèntic i món irreal.
    A la caverna el món autèntic és el que està fora de la caverna i el món irreal és el que creen les ombres a la caverna. A Matrix el món irreal és el que més s'assembla a el món real a la caverna perquè sembla el nostre món ja que podríem dir que està ple de "vida". El món real en Matrix és més semblant al de la caverna ja que és un lloc desèrtic.

    - L'escollit i la seva missió.
    Aquesta part és la única diferent a les dues històries. A la caverna (ja que es parlava d'una situació hipotètica) l'escollit és una persona que té importància en la història però podria ser qualsevol perquè agafen a un dels presoners sense destacar qui era aquest presoner. En Matrix, en canvi, l'escollit només podia ser una persona a la qual van cridar "Neo" (que significa nou).

    - Felicitat implica coneixement?
    Aquesta resposta pot tenir diverses respostes possibles ja que depèn de la persona i de el tipus de veritat. En el mite de la caverna l'escollit sent pena dels presoners ja que el món real era preciós en comparació amb el que havia a la caverna perquè era lluminós i ple de naturalesa. A Matrix, en canvi, a cap persona li agradava la realitat però cada un pensava de diferent manera. Alguns quedaven a protegir el món autèntic i altres (com Xifra) volien tornar al món antic perquè l'autèntic era molt dur per a ells i tenien anyorança d'aquestes coses que feia al món irreal (com per exemple, el menjar).

    Alejandro Román Abella 1 Batx. A

















    ResponElimina
  36. El voler creure el que veuen

    Tant a la pel·lícula de màtrix com al mite de ta taberna la gent que surt del mon irreal no es vol creure el que veu i diuen que es una il·lusió, que està creat per enganyar-los. Al mite de la taverna diuen que no hi veus be i que es per culpa de que ha sortit de la taverna. I que es com un malefici. Quan es per culpa del canvi que ha suposat el sortir d’allà, el canvi de llum, acostumar-se a les noves hombres i formes que no havien vist mai. En canvi a màtrix quan surten del seu “mon” els diuen que es tot una mentida el que han viscut fins a aquell moment, i que el que voran a partir d’ara es el mon real, però els que surten de tot d’una no so creuen es creuen que els estan enganyant com els del mite de la taverna però quan passa un temps so arriben a creure. I intenten ajudar als altres a sortir del mon fals i veuen que la terra ha canviat molt del que esteien acostumats a veure. Andreu Caldentey

    ResponElimina
  37. -món autèntic i món irreal:
    En el mite de la caverna el món irreal és el món que veuen dins la caverna, és a dir les ombres i tot això; en canvi a la pel·lícula de Matrix el món irreal és el món tal qual com el coneixem ara, amb gent que va a fer feina, persones que prenen café amb els seus amics, etc. El món real al mite de la caverna és el món tal com el coneixem, amb els seus abres, la seva brisa, el sol, etc., en canvi el món real de Matrix és el món que és controlat per les màquines després de vèncer als humans. Per tant en aquest punt és contradiu ja que el món fictici de matrix és el món real de la caverna i el món fictici de la caverna sería el món real de Matrix.

    -Felicitat implica coneixement?
    En el mite de la caverna, si surt un home que ha estat encadenat, no es sentirà feliç, ja que és sentirà que ha estat enganat tota la seva vida, tampoc és sentià feliç ja que enyorarà als seus companys i es sentirà malament per el fet de que només sigui ell que pugui voure el món real. Per tant a n'aquest cas, el fet de que l'home que ha estat allibertat conesqui el món real no el farà feliç.
    En el cas de Matrix, quan Neo va a parlar amb Morfeo, i aqueix li ofereix una píndola blava (que farà que no conesqui la realitat i és cregui que tot ha estat un somni) i una píndola vermella (que li desvelarà tota la realitat), Neo escull la píndola vermella, i al príncipi no vol acceptar la realitat, és sent infeliç per haver viscut una mentida tants d'anys,però al final ho accepta i decideix lluitar contra les màquines, és sent feliç, per tant a n'aquest cas el fet de saber la realitat el fa feliç.
    Per una altre part m'agradaria donar la meva opinió sobre la pregunta, per mi, la feliçitat no va lligada amb el coneixement, perquè pots ser un incrédul i ser feliç i ser un savi i ser infeliç. Per a mi la felicitat son petits instants, olors, gestes que no sabem apreciar al moment però quant ens adonam compte de que sóm infeliços ens n'errecordam dels moments que vàrem ser feliços. Per tant, molta gent és infeliç, però tampoc lluita per ser feliç, com que és més cómode viure enganyats que lluitar per alló que desitges, ja que és més fàcil. També és possible que molta gent no lluiti per la seva feliçitat per por a ser rebutjats o críticats.

    Mª del Mar Adrover Fritsche 1 Batx. B

    ResponElimina
  38. El mon autentic i elmon irreal:
    En el mite de la ceverna el mon irreal es dins la caverna el presoners que nomes veuen un llum i unes ombres i en Matrix el mon irreal es un mon virtual on totes les persones tenen una vida corrent i cotidiana.
    El mon autentic al mite es fora de la caverna, i a la pelicula es un mon fred, obscur i desertic on les persones son controlades per maquines.
    La relacio que tenen el dos es viuen a un mon fictici on creuen que es el mon real.
    També tenen relacio es que quan descobreixen la realitat es neguen a creure aquesta , però amb el pas del temps acaben acceptant la realitat.
    Andreu Pere Burguera Vicens 1er Batx. B

    ResponElimina
  39. Els límits reals i irreals

    Aprenem i ens acostumam a viure amb uns límits, que hi hagi homes, màquines o un ser superior que ens posi normes i que, en definitiva, ens controli. Ens faci veure i viure en un món irreal, perquè ells puguin tenir el poder.

    No hi ha cullera, o el que és el mateix, no hi ha límits, i quan tu mateix et creus que no hi ha límits pots arribar allà on vols per tu mateix perquè ningú et controla. Igual pens amb les cadenes dels homes de la Caverna de Plató, les cadenes signifiquen aquestes normes o límits injusts que ens posen i amb les que estam acostumats a viure i amb les que ens controlen.

    Estic d'acord amb les normes però amb unes normes justes, per això la societat ha d'aprendre a rompre aquestes cadenes o a saber “que no hi ha cullera” i que els nostres límits són molt més llunyans del que ens pensam.


    Maria Teresa Binimelis García
    1r B Batxillerat

    ResponElimina
  40. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  41. Jo comentaré l'aspecte de "món autèntic i món irreal" relacionant la pel•lícula de Matrix amb el mite de la caverna.

    En el cas del mite de la caverna el món irreal seria la caverna i les ombres, i en el cas de la pel•lícula seria Matrix, una projecció del món tal i com era en realitat a finals del segle 20. El món irreal és el món on han viscut tota la seva vida tant Neo com els presoners, és l'únic món que ells coneixen, és la seva realitat, allò que per a ells és real. Per aquest motiu es tan difícil per a ells creure que tot allò que ells coneixen no és real, perquè no coneixen res més, i a vegades tot allò desconegut (la realitat) fa por.

    El món autèntic al mite de la caverna és un lloc fora de la caverna amb molta més llum, produïda pel sol, on les ombres no són més que projeccions dels vertaders objectes; i el món autèntic a la pel•lícula és el món que se projecta a Matrix però totalment destruït, on les màquines (alimentades de l’energia que produeixen les persones) comanden i tenen cultivades a totes les persones que no són conscients de la veritat i “viuen”a un programa informàtic on tot el que perceben està provocat per una sèrie de senyals elèctriques percebudes pel seu cervell (Matrix).

    Cal destacar que la realitat i la ficció de Matrix no té res a veure amb la realitat i la ficció del mite de la caverna. El món irreal del mite de la caverna és un món on les persones són presoneres i no poden fer res, és un món trist; en canvi, el món real és un lloc obert amb molta llum, on les persones serien totalment lliures. Pel contrari, el món irreal de la pel•lícula és un món on la majoria de les persones són felices i són relativament lliures; i el món real és un lloc on aquest món fictici ha desaparegut i les persones estan condemnades a amagar-se de les màquines que comanden, i tot i que la seva ment és molt més poderosa i poden aprendre de tot com si fossin ordenadors l’únic lloc on no tenen límits i tot és possible per als que saben i creuen la realitat (com Neo al final de la pel•lícula) és als programes informàtics com Matrix.

    En la meva opinió el món real del mite de la caverna és un lloc on la majoria de gent voldria viure, és un món bonic i lliure en comparació amb el fictici; i el món real de la pel•lícula és un món que està en ruïnes, en el qual el món projectat a Matrix (el món real per a les persones) ha estat destruït, per això la majoria de les persones no voldrien viure allà, ja que es senten molt més lliures a Matrix.

    En conclusió, les dues histories tracten de reflectir una mateixa situació on la gent està condemnada a la mentida, però no és el mateix el món real de Matrix que el món real del mite de la caverna. La realitat del mite de la caverna és molt millor.

    Patricia Pérez Pantoja - 1r batx A

    ResponElimina
  42. La veritat i l'escollit i la seva missió.
    Primer de tot en la pel·lícula de matrix ens presenta que el protagonista Neo vivía en un món irreal en què ell no ho sabia, és a dir, que vivía en la ignorància, que en el món on estava ell i el que estava tot al seu voltant era un sistema programat per les màquines i pels ordinadors Matrix, en el qual en un cert moment certs personatges, Morfeo i Triniti, els convenç a veure la veritat i no viure en la mentida. Morfeo era qui li va fer pensar, decidir i triar on volia estar, viure en la ignorància o veure el món real, llavors Neo suposadament va decidir a veure el món real. Neo, segons l'oracle, el no és l'elegit, però al cap de tot tan sols creure en si mateix podia aconseguir a salvar tot el món contra les màquines (enemigues) quins destruirien la poca humanitat que quedava en el sunterrani. La seva missió era salvar la humanitat i demostrar que el món real està més enllà del que ells imaginaven.
    Ara relaciona-re amb el mite de la caverna, pel que explica la veritat és que certs homes / presoners están en una caverna on només creien el que veien, res més en això cap d'ells volien veure més enllà què havia darrere del mur on només fins allà reflectia la llum del foc (foguera). Un presoner en comptes de quedar-se a la caverna amb el grup va decidir a comprovar i seguir i destruir què havia darrera del mur. En aquest moment, va ascendir i va veure que l'exterior del subterrani veia que el món era diferent, veia una llum immensa i un gran paisatge. No sabia si era el món real, però sentia que vivía més en la realitat.
    Segons el plató no compta qui és l'escollit però sí que un dels presoners aconsiguería en obrir els ulls i veure i demostrar la realitat, la veritat

    ResponElimina