La filosofía d’Epicur es situa dins d’una
concepció pràctica de la filosofia. La tasca fonamental de la filosofía és terapèutica
i pretén erradicar el patiment humà. "Vana és la paraula d'aquell filòsof
que no posa remei a cap mal de l'home." L’obra d’Epicur es classifica en
canònica (teoria del coneixement), en física i en ètica, però podem afirmar,
sense cap dubte, que les dues primeres són la base per a poder construir l’ètica,
que aspira a alliberar-nos de les pors produïdes per males creències i
prejudicis. El coneixement del món i, per tant de la física, ens ajudarà a
assolir aquesta fita.
Em centraré a exposar de forma breu la concepció física d’Epicur,
per continuar més endavant amb les relacions existents amb la seva teoria ètica
i acabar fent una petita referència comparativa amb la Física contemporània. En primer lloc, Epicur
prescindeix de la metafísica per a poder
conèixer i interpretar el món i es limita a l'àmbit cosmològic o físic.
Ni tan sols la Providència divina ,ni el
Nous d’Anaxàgores, ni les Idees subordinades a la del Bé de Plató, ni
l’últim motor immòbil d’Aristòtil, ni la Necessitat, ni la fatalitat són idees
explicatives del món. Epicur, es basa en la teoria atomista de Demòcrit que afirma que no existex cap més realitat que
els àtoms o partícules indivisibles de matèria que, sotmeses a una causalitat
cega i necessària, produeixen tot allò que existeix. La teoria física
d’Epicur explica que Tot es redueix a àtoms i buit. Els àtoms són invisibles,
eterns i immutables. Es mouen en el buit des de l’eternitat i s’uneixen per a
formar compostos, que són els cossos que veiem i palpem. Els àtoms no tenen les propietats que
observem en els compostos; només tenen pes, forma i magnitud. Tota la resta de
propietats que ens apareixen en el món són el resultat de la combinació i
ordenació dels àtoms en els compostos. Llevat dels àtoms i el buit, res no és
etern: l’ànima, els mons i els cossos es dissoldran un dia o altre i els llurs
àtoms podran tornar a unir-se amb altres per a formar nous compostos.
El determinisme patent de la teoria atomista
impedeix que es donin les condicions que fan possible l’existència d’una ètica.
Epicur introduirà algunes variacions per a salvar la llibertat individual i el
lliure albir i, per tant, fonamentar l’ètica. Doncs bé, per tal de conciliar la
concepció determinista amb la possibilitat d'una ètica, Epicur defensa la teoria
del clinamen, o lleugera
inclinació dels àtoms en la seva caiguda que dóna lloc a xocs a l’atzar que
engendren els diferents cossos. L’aspecte
d’indeterminació que introduïa el clinamen permetia, segons ell,
explicar la llibertat de l’ànima humana. Epicur suposa que una cosa semblant pot
esdevenir als àtoms materials que integren la nostra ànima, i en això pretén
fundar la possibilitat d'una actuació moral i d'una ètica.
Per últim, en certes ocasions s’han fet certes
similituds de la teoria física d’Epicur amb teories físiques contemporànies con
la quàntica, la teoria dels quarks o el principi d’indeterminació. Relacions
que no puc avaluar perquè no som una experta. El que sí puc constatar com diferència principal entre la física actual i la d’Epicur és que la
concepció d’aquest últim té com a finalitat a través de la comprensió del món
poder dominar les nostres passions i eliminar les nostres pors. I, per tant
arribar a un estat d’impertorbabilitat i de tranquil.litat de l’ànima
(ataraxia) que és l’estat que ens proporciona la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada