dissabte, 12 de juliol de 2014

La relació de l'ètica i la física d'Epicur



La filosofía d’Epicur es situa dins d’una concepció pràctica de la filosofia. La tasca fonamental de la filosofía és terapèutica i pretén erradicar el patiment humà. "Vana és la paraula d'aquell filòsof que no posa remei a cap mal de l'home." L’obra d’Epicur es classifica en canònica (teoria del coneixement), en física i en ètica, però podem afirmar, sense cap dubte, que les dues primeres són la base per a poder construir l’ètica, que aspira a alliberar-nos de les pors produïdes per males creències i prejudicis. El coneixement del món i, per tant de la física, ens ajudarà a assolir aquesta fita.

Em centraré a exposar  de forma breu la concepció física d’Epicur, per continuar més endavant amb les relacions existents amb la seva teoria ètica i acabar fent una petita referència comparativa amb la Física contemporània. En primer lloc, Epicur prescindeix de  la metafísica per a poder conèixer i interpretar el món i es limita a l'àmbit cosmològic o físic. Ni tan sols la Providència divina ,ni el Nous d’Anaxàgores, ni les Idees subordinades a la del de Plató, ni l’últim motor immòbil d’Aristòtil, ni la Necessitat, ni la fatalitat són idees explicatives del món. Epicur, es basa en la teoria atomista de Demòcrit  que afirma que no existex cap més realitat que els àtoms o partícules indivisibles de matèria que, sotmeses a una causalitat cega i necessària, produeixen tot allò que existeix. La teoria física d’Epicur explica que Tot es redueix a àtoms i buit. Els àtoms són invisibles, eterns i immutables. Es mouen en el buit des de l’eternitat i s’uneixen per a formar compostos, que són els cossos que veiem i palpem.  Els àtoms no tenen les propietats que observem en els compostos; només tenen pes, forma i magnitud. Tota la resta de propietats que ens apareixen en el món són el resultat de la combinació i ordenació dels àtoms en els compostos. Llevat dels àtoms i el buit, res no és etern: l’ànima, els mons i els cossos es dissoldran un dia o altre i els llurs àtoms podran tornar a unir-se amb altres per a formar nous compostos.
 
El determinisme patent de la teoria atomista impedeix que es donin les condicions que fan possible l’existència d’una ètica. Epicur introduirà algunes variacions per a salvar la llibertat individual i el lliure albir i, per tant, fonamentar l’ètica. Doncs bé, per tal de conciliar la concepció determinista amb la possibilitat d'una ètica, Epicur defensa la teoria  del clinamen, o lleugera inclinació dels àtoms en la seva caiguda que dóna lloc a xocs a l’atzar que engendren els diferents cossos. L’aspecte d’indeterminació que introduïa el clinamen permetia, segons ell, explicar la llibertat de l’ànima humana. Epicur suposa que una cosa semblant pot esdevenir als àtoms materials que integren la nostra ànima, i en això pretén fundar la possibilitat d'una actuació moral i d'una ètica. 

Per últim, en certes ocasions s’han fet certes similituds de la teoria física d’Epicur amb teories físiques contemporànies con la quàntica, la teoria dels quarks o el principi d’indeterminació. Relacions que no puc avaluar perquè no som una experta. El que sí puc constatar com diferència principal entre la física actual i la d’Epicur és que la concepció d’aquest últim té com a finalitat a través de la comprensió del món poder dominar les nostres passions i eliminar les nostres pors. I, per tant arribar a un estat d’impertorbabilitat i de tranquil.litat de l’ànima (ataraxia) que és l’estat que ens proporciona la felicitat.