dimecres, 24 de juliol de 2013

Slow thinking


Daniel Kahenman un psicòleg de nacionalitat nord-americana, actualment professor a Princeton. Va ser guardonat amb el Nobel l’any 2002 per la seva contribució a la teoria econòmica, concretament amb la teoria de la presa de decisions. Es caracteritza per substituir la teoria utilitarista per la teoria d’expectatives. Teoria que prioritza a l’hora de decidir la situació inicial de la qual partim i desplaça l’enfocament utilitarista de maximitzar beneficis No és el mateix prendre una decisió  quan som pobres o rics o quan tenim bona salut o no.

 

Segons Kahneman, la nostra forma de prendre decisions és explicada en funció de dos sistemes: el sistema 1, el jo que recorda, es ràpid, intuïtiu, automàtic i emocional, el que descriu al llibre Thinking, Fast and Slow com “What you see is all there is”. El sistema 2, el jo que experimenta,  és el que s’encarrega del raonament seriós, és lent, deliberatiu i lògic. El problema és que aquest sistema és molt mandrós i és, per tant, el sistema 1 el que pren les decisions que generen tot tipus d’intuïcions errònies de conseqüències a vegades catastròfiques.  No es tracta de res nou, i de fet, la filosofia ja ho ha reivindicat en moltes ocasiones. Sense anar més lluny amb Sócrates: una vida no examinada no val la pena de ser viscuda (Plató, Apologia 38ª a).

Aquesta teoria implica que malgrat tenim una sola ment, no tenim una sola forma de decidir. Quines conseqüències té això en termes de la nostra felicitat?

 

El vídeo ens explica la dificultat que suposa definir la felicitat i per això comença comentant que existeixen diverses trampes que poden impedir que la sentim. Una d’elles és  la confusió entre experiència i memòria. El jo que recorda, que és el que mana, decideix a partir d’uns records procedents dels moments significatius i del resultat final d’una experiència. No té en compte  a l’hora de valorar la seva felicitat l’experiència viscuda a cada moment de la seva vida sinó els records que tenim d’aquesta. Això en porta a prendre decisions de conseqüències imprevisibles.

Un dels exemples que ens ofereix el llibre ens serveix per entendre el problema de la confusió entre experiència i memòria.El podeu llegir a continuació:

 Un comentario que oí de u miembro del público después de una conferencia ilustra la dificultad de distinguir recuerdos de experiencias. Contó cómo estuvo escuchando extasiado una larga sinfonía grabada en un disco que estaba rayado hacia el final y producía un ruido escandaloso, y cómo ese desastroso final “arruinó toda la experiencia”. Pero la experiencia no resultó realmente arruinada, sino solo la memoria de la misma. La experiencia como tal había sido casi por completo buena, y el mal resultado no podía anularla porque ya había acontecido. Mi interrogador había asignado al episodio entero un grado de defectuosidad porque había terminado muy mal, pero ese grado de hecho ignoraba 40 minutos de arrobamiento musical. ¿Quedó así anulada la experiencia real? (P. 496).

dimecres, 10 de juliol de 2013

Economia de la felicitat


Vull recomanar-vos un documental que es titula The economy of happiness co-dirigit y produït per Helena Norberb-Hodge l’any 2010. És fundadora de l’International Society for Ecology and Culture (ISEC), i és autora del llibre Ancient Futures: Learning from Ladakh (1991) que propiciarà un primer documental. Tots dos fan referència a Ladakh Project. Ladakh, conegut també com el petit Tibet, és una regió de l’Índia que es situa a l’Himalaia i  que es va mantindre inalterable i aïllada de la modernització i de la globalització fins l’any 1962, quan es construeix una carretera per unir la regió amb la resta del país. Aquest fet comporta l’alteració d’un modus vivendis sostenible que generaba benestar i felicitat a la població. La informació del que va succeir ho podeu llegir a un article  escrit per la mateixa Norberb-Hodge titulat The pressure to Modernise .

Economics of happiness examina la forma en que les nostres decisions econòmiques, promouen o disminueixen la felicitat humana. La globalització ha generat una politíca econòmica que augmenta el comerç  i la producció però disminueix el nivell de felicitat, de qualitat de vida i de benestar. Proposa la reconstrucció d’una economia respectant el medi ambient a partir d’un nou paradigme: l’economia de la localització.