diumenge, 23 de gener de 2011

L'escepticisme

Una de les actituds que es contemplen davant del coneixement és l’escepticisme. La paraula "escepticisme" prové del verb grec sképtomai, que significava "examinar", "observar detingudament", "indagar". Pirró d'Elis (360-270) natural d’Elis, ciutat de Grècia, és el màxim representant de l'escepticisme en l'antiguitat en la seva forma radical. Ja sabem que la filosofia s'origina en la recerca, però mentre el filòsof dogmàtic considera que ha trobat la veritat, l'escèptic considera que no podem assolir cap coneixement amb absoluta certesa, ja que l’únic que podem captar són les aparences de les coses i mai les coses en si mateixes.

Els escèptics recorren a tres arguments:

1. Segons Pirró, els sentits capten la realitat i generen un coneixement relatiu que està determinat per les nostres percepcions.

2. Hi ha una gran diversitat d'opinions humanes i els filòsofs, molt sovint, sostenen punts de vista contradictoris, sense arribar mai a una conclusió definitiva. Tota doctrina filosòfica pot ser defensada per qualsevol pensador, i ningú estarà, segons l'a teoria escèptica, en disposició de defensar la seva completa validesa o invalidesa.

3. El coneixement que considerem "segur" i "irrefutable" és, però, relatiu. Això s'entén perquè tota veritat exposada i afirmada està immersa en una època i cultura concretes, que comporta una postura subjectiva davant el món i la realitat, plena de tòpics i prejudicis, siguin conscients o no.

L'escepticisme vindria a ser, doncs, la postura de qui considera que la veritat és inaccessible. Si allò que és veritat per a uns no ho és per a d'altres, no podem afirmar res amb certesa absoluta. Si tot es redueix a la mera opinió, si no es pot assolir un coneixement objectiu i vàlid universalment, la persona assenyada es lliura al silenci (aphàsia) i a la suspensió de tot judici (epoché).

Posteriorment, l’escepticisme adoptarà una forma més moderada que estableix l’existència de la limitació cognoscitiva de l’home per conèixer. Podem obtindre algunes certeses amb caràcter de probabilitat a partir de l’adopció d’una actitud crítica i uns criteris que ens poden mostrar si una idea és verdadera o falsa. El seu màxim representant és D. Hume.

Per acabar, un vídeo, aquesta vegada de deu minuts, on E. Punset mostra les relacions que pot establir-se entre l’escepticisme i el coneixement científic. Ja sabeu, mantingueu una discussió crítica entre tots.


21 comentaris:

  1. Bé, després d'uns dies penjat el vídeo arriba el primer comentari.

    M'agradaria començar per la part que diu que l'escepticisme és la manera de veure les coses d'una manera més "objectiva" diguèssim, ja que l'escèptic sempre es planteja el perquè de les coses i mai queda conforme amb la resposta que obté perquè no creu que hi hagi cap element que ens enrevolti que nosaltres poguem demostrar empíricament que es així del tot. L'escèptic pensa que l'èsser humà veu les coses amb un punt de vista molt propi i natural dels humans. Aquest punt de vista es basa en la percepció que tenim els humans basant-nos en la informació que els nostres sentits ens proporcionen de la realitat, així d'aquesta manera els humans veim la realitat com els nostres sentits i les nostres creences ens fan que la vegem. La realitat és com la imatge de la dona jove i la dona vella, vull dir que tenim una visió de la realitat basada en tota la nostra vida i les creences que ens han proporcionat, i una altra realitat que no percebem perque o els nostres sentits no ens deixen veure-la o el nostre subconscient no la vol veure perque l'altra és la que més s'apropa al nostre model ideal de "realitat perfecte".

    Els escèptics, podriem dir que són la base de la ciència, ja que sense ells la ciència no haguès avançat tant, haguès avançat però no tant. Dic això perquè els escèptics mai es conformen amb les lleis que hi ha ni amb les idees preconcebudes que els humans ens feim per poder viure ja que els humans necessitam creure en alguna cosa encara que no sigui real i no tengui cap base lògica ni cièntifica. Els humans creim en les idees que el nostre sentit comú ens diu que són les bones o les vertaderes, així d'aquesta manera la gran majoria dels humans ens conformam amb les idees que ens donen i no pensam que aquestes poden ser errònies.

    En la època actual és fàcil mirar cap enrere i pensar que les idees que tenien eren clarament "errònies", però no pensam que aquelles idees estaven molt clares en aquella època com les idees actuals estan clares en aquesta època. El temps passa i amb el temps canvia la mentalitat de la gent i els escèptics cada vegada veuen la realitat d'una manera diferent. El que vull dir amb això és que el pensament que tenim en cada època es diferent depenguent de les creences que nosaltres duim desde petits i ens han ensenyat i nosaltres creim com si fosin la realitat vertadera. Com he dit abans, necessitam creure en alguna cosa i això implica que des del moment en que naixem ja esteim observant el medi que ens envolta, i el temps passa fins que som capaços de pensar per nosaltres mateixos i això ens permet fer-nos una idea del món que ens envoltat basant-nos en els elements que han influit en la nostra vida. Com més passa el temps més elements influeixen i això pot permetre canviar de visió, però normalment no canvia ja que les idees que ens preconcebeixen de petits són les que més ens queden i les que més creim. Es com quan de petit a un li diuen que els Reis existeixen, així d'aquesta manera aquest nin petit creu aquesta idea i és la seva creença, fins que arriba el dia en que veu un altre element del seu entorn que li permet entendre que realment els Reis no existeixen tot i que abans ho creia de veritat i pensaba que no havia una altra possibilitat.

    Desde el meu punt de vista he de dir que està bé que hi hagi escèptics que creuen que les idees o creences que hi ha establertes no són del tot correctes o no estan d'acord amb elles, ja que no podem quedar aturats pensat que una idea que ens donen és una idea bona i que és la creença que hem de tenir per a tota la nostra vida i la vida dels nostres fills i néts, etc. Crec que jo sóc del tipus de persona que dubta de les idees establertes que hem donen, així que sí que hem puc considerar un poc escèptic.

    Però com diu un proverbi molt sabi: "No creguis en res i desconfia de tot".

    Dani Carril, 1r Batx C

    ResponElimina
  2. Encara que m'hauria agradat fer el meu comentari en base a algun altre, per poder començar a establir un diàleg, supòs que algú haurà de ser el primer.
    Estic d'acord amb aquest pensament escèptic, de fet, jo som d'aquelles persones que pensen que mai podrem arribar a conèixer tota la veritat, ja que tot el que ens envolta és massa ampli per a nosaltres, i ja que per cada cosa que descobrim sorgeixen sis, per exemple, dubtes nous. Però no crec que aquesta perspectiva o punt de vista sigui dolent, encara que pugui semblar pessimista, pens que és positiu, ja que d'aquesta manera sempre tendrem ambició per conèixer més coses i d'aquesta manera continuar indagant en tot allò que ens cridi l'atenció, o que volguem resoldre.
    Si creim que ja ho tenim tot per sabut, no volem cercar coses noves, i això és un gran error, de fet, és anar en contra dels nostres instints. Com a éssers humans som exploradors per naturalesa, sempre volem anar més enllà de tot, volem encaixar totes les peces d'aquest Univers que ens envolta com si d'un trencaclosques es tractàs.
    Per molt que hi hagi gent que es dediqui a criticar la ciència i els seus descobriments, perquè molts pensen que es tracta de teories que van més enllà dels nostres sentits, i que per això han de ser titllades de irreals, els éssers humans som una espècie de científics, experimentalment parlant. Això es podria enllaçar amb les teories de la veritat que hem estant tractant a classe.
    Els éssers humans som supersticiosos i tenim molts de prejudicis, per aquest motiu molts de pics ens costa sortir d'aquest axioma de: no creim el que no veim. En la unitat anterior vaig entendre, i vaig aprendre a abandonar aquesta perspectiva i obrir un poc més la meva ment, està clar que és una cosa que costa molt, però que haurem d'anar aprenent per poder entendre aquest "nou" món, ple d'imatges i realitats que semblen de ciència ficció, que poc a poc, s'està descobrint. A això també es pot relacionar l'imatge que es mostra al vídeo en la qual hi ha dues figures, la qual ens indica que només veim el que volem, o el que esperam veure. Ja que si tenim en ment que una cosa ha de ser com deim, tot pareix encaixar per ser com volem, ja que li prestam més atenció al que ens interessa. Per tant, podríem arribar a la conclusió de que tot depèn de la perspectiva amb la qual se miri una determinada situació. Per poder eliminar aquest error, hauríem de ser totalment objectius a l'hora de formular una tesi, o de cercar respostes, cosa que resulta pràcticament impossible per als éssers humans. D'aquesta mateixa manera, els futurs habitants de la Terra, tendran una visió d'aquesta molt diferent a la nostra, i per aquest motiu, i per el seu punt de vista sobre el món, els nostres descobriments podríen semblar ridículs.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  3. L’ésser humà necessita creure, i encara que algunes vegades aquestes creences puguin resultar absurdes, per a altres persones, li dóna la possibilitat de donar-li sentit a la vida. Potser sigui cert que la evolució humana no es doni a una progressió, sinò que hagin hagut avanços i retrocesos a un procés discontinu, però sigui com fossi, l’evolució ha existit i l’existència s’ha fet present.

    El dubte en el coneixement és una característica pròpia i si no existigués no hi hauria coneixement. Per l’altra banda, l’ésser humà no pot viure en l’incertesa, necessita donar-li una certa coherència i instal•lar-la dins uns paràmetres per a no considerar el seu pas per la Terra com a inútil.

    La veritat total no existeix, però la negació total tampoc. En funció d’això, podem continuar replantejant-nos tot allò que ens envolta com allò que no podem comprendre. El coneixement teòric, per més que sigui teòric i pugui no ser provat, no necessàriament ha de ser erroni. A algun lloc, a algun moment, poden sorgir nous descobriments que donin la raó o que la destrueixin.

    No consider la supersitició com una cosa totalment negativa, ja que molts coneixements han tingut el seu inici a aquesta. Aquí podríem parlar del coneixement xamànic que utilitza diferents rituals, aconseguint la conexió esperit-matèria-natura. Com aquest tipus de coneixement es podria fer referència a mils de diferents grups ètnics.

    En definitiva, el coneixement científic avança i retrocedeix, es prova o no, però mentrestant els éssers humans necessitam creure i donar respostes per a no sentir-nos indefensos, sols i perduts en l’immensitat. D’aquesta manera l’home no perd la capacitat de sorpresa.


    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  4. L’ésser humà necessita creure, i encara que algunes vegades aquestes creences puguin resultar absurdes, per a altres persones, li dóna la possibilitat de donar-li sentit a la vida. Potser sigui cert que la evolució humana no es doni a una progressió, sinò que hagin hagut avanços i retrocesos a un procés discontinu, però sigui com fossi, l’evolució ha existit i l’existència s’ha fet present.

    El dubte en el coneixement és una característica pròpia i si no existigués no hi hauria coneixement. Per l’altra banda, l’ésser humà no pot viure en l’incertesa, necessita donar-li una certa coherència i instal•lar-la dins uns paràmetres per a no considerar el seu pas per la Terra com a inútil.

    La veritat total no existeix, però la negació total tampoc. En funció d’això, podem continuar replantejant-nos tot allò que ens envolta com allò que no podem comprendre. El coneixement teòric, per més que sigui teòric i pugui no ser provat, no necessàriament ha de ser erroni. A algun lloc, a algun moment, poden sorgir nous descobriments que donin la raó o que la destrueixin.

    No consider la supersitició com una cosa totalment negativa, ja que molts coneixements han tingut el seu inici a aquesta. Aquí podríem parlar del coneixement xamànic que utilitza diferents rituals, aconseguint la conexió esperit-matèria-natura. Com aquest tipus de coneixement es podria fer referència a mils de diferents grups ètnics.

    En definitiva, el coneixement científic avança i retrocedeix, es prova o no, però mentrestant els éssers humans necessitam creure i donar respostes per a no sentir-nos indefensos, sols i perduts en l’immensitat. D’aquesta manera l’home no perd la capacitat de sorpresa.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  5. Deixant de banda els comentaris personals i monòtons dels anteriors vídeos penjats en aquest blog, vull comentar i donar la meva opinió sobre els dos comentaris que en aquest precís moment puc visualitzar.

    Com diu en Dani Carril, els escèptics són aquelles persones que no creuen que una cosa sigui d’una manera perquè si. Pensen i afirmen que hi ha intermediacions amb el que succeeix realment, com en un exemple vist al llibre, que per mesurar la temperatura de la banyera el termòmetre mateix canvia, per mínimament que sigui, el calor que es desprèn.
    Podríem dir doncs, a l’igual que els escèptics, que res no es objectiu ja que amb la simple observació esteim canviant el que succeeix. Pensant el mateix que Dani, desde que veim la llum per primer cop, tot una sèrie de nous coneixements ens invadeixen, marcant-nos un punt de vista diferent al d’una altre persona, per això a la manera en com som escèptics també influeix.
    Reafirmant l’exemple de Dani sobre la il•lusió òptica de la dona, estic d’acord en que si sens eduques en veure la dona jove, l’única imatge que veuríem seria la de la dona jove, perquè així es com hem après a veure les coses i els que no són escèptics, malauradament es passessin tota la vida contemplant la imatge, només veurien la dona jove. En canvi, per els escèptics seria un dubte de si que el que veuen no es més que una falsedat i anirien investigant fins a trobar a la dona vella, encara que no s’acabarien de creure si el que realment veuen es allò o mai podrien arribar a veure la veritat.

    Els escèptics son la base de la ciència? Jo afegiria que els escèptics sempre miren cap endavant, no s’aturen a contemplar si la certa cosa en qüestió es veritat o no, deixen el problema a l’aire creient que no podrem sabre mai si la cosa es veritable o no, ja que els nostres sentits no són dels més evolucionats per poder veure-ho i comprendre-ho tot.

    Sobre la frase final del comentari de Dani, pens el mateix que David Fernández, que això de no creure en res i desconfiar de tot no es la millor forma per avançar. La civilització humana ha pogut avançar gràcies a creences que la gent ha tingut al llarg de la història. Les diferents creences que existeixen en la ciència diria que són les que donen l’empenta de seguir investigant. Les cosmovisions de l’univers, com vam veure en l’anterior unitat, van poder evolucionar gràcies a les creences que la gent va dipositar sobre aquells models. Gràcies a això es va poder arribar fins al que es avui dia. Es cert que l’escepticisme ajuda en trobar noves fonts de coneixement però la creença sempre a estat part de la vida de les persones, ja sigui en la creença d’un Déu o en la creença de la forma de govern d’un estat.

    Estic d’acord en quasi tots els aspectes del comentari de David. L’esser humà necessita creure en alguna cosa i a partir d’aquí es d’on surt el coneixement i el camí cap a l’aproximació de la veritat, ja que la veritable veritat no existeix, estant d’acord amb David.

    Opino doncs que l’escepticisme, d’alguna manera ens es favorable i a la vegada desfavorable ja que ens dona el dubte sobre les coses, i d’aquí podem pensar amb més claredat sobre si realment es així; però a la vegada ens bloqueja una realitat que pot ser es la vertadera i ens fa dubtar sobre si realment creure’ns-ho. Crec que una dosis equilibrada d’escepticisme i de creença és el que ens vindria més a la perfecció.


    Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C

    ResponElimina
  6. 1)
    Després d'haver observat el vídeo i llegir els darrers comentaris he de dir que estic d'acord amb algunes afirmacions amb els meus companys però n'hi ha d'altres que no hi cab d'estar del tot d'acord.
    Al igual que en David, pens que els éssers humans sóm curiosos, investigadors, exploradors, dubtosos... necessitanm aprendre coses noves, accedir a novedats per així establir una satisfacció amb nosaltres mateixos.Al igual que ell, penso que la superstició en certa manera ens ajuda a seguir endavant i no quedar-nos astencats en una determinada qüestió.Per això, la podem considerar com a positiva. S'hauria de comprovar i analizar detalladament aquesta qüestió, però pens, que els humans som tan intuitius pel fet de poder continuar avançant i en certa manera, poder realitzar les posteriors accions amb molta més rapidesa, per això, per una part, la intuisió no és un perill per a la nostra experiència, ja que assegura una continu avanç basant-nos amb les creences que hem pogut conèixer . L'exemple del vídeo, que exemplifica amb La medicina, és un clar exemple referint-me al que he dit anteriorment. Però, no per a que a una determinada persona li vagui bé curar-se amb una certa medicina, la resta de població també ha de poder curar-se, aqui doncs, remercaria un aspecte negatiu respecte a la superstició i a la intuició, ja que si no ho comprovam amb moltes més persones, d'una manera més global potser no ens dongui els resultats que ens agradaria obtenir.
    L'esceptiscisme posa en dubte que sigui possible un coneixement segur en els humans, la veritat ha de ser la mateixa per a tots. Per aquest motiu, el fet que de que la veritat hagui de ser la mateixa per a tots nosaltres crea un gran grau de dificultat alhora d'obtenir una certesa vàlida, ja que tots nosaltres pensam d'una manera diferent i cream unes idees i bases per a creure i assegurar-nos d'alló que mitjançant els nostres porpis sentits, pot ser o no pot ser veritat. Som subjectius, i és una cosa inevitable.

    Lidia Bel Brunet Pascual.
    1 Batxiller C.

    ResponElimina
  7. 2)
    Els escèptics dubten de que és pugui trobar una veritat absoluta i en certa manera, és cert que establir una veritat que pugui considerar-se global és una tasca molt difícil, ja que cadascun dels éssers humans és, com he dit anteriorment, molt subjectiu i qüestiona a través del que pot comprendre i entendre.
    Estic d'acord amb na Pamela quan afirma que de cada cosa que descobrim, sempre sorgeixen dubtes nous per arribar a la veritat absoluta. Però pens, al contrari d'ella que de totes los possibles afirmacions de certesa que puguin sostenir una problema sempre n'hi ha d'haver una que sigui la vertadera, ja que crec que hi ha d'haver un punt, un inici, una base, per a partir d'aquell problema i per a que afirmi i determini que allò és veritat, que no hi ha contradiccions. Tot i que potser els nostres sentits encara no puguin percebre la veritat, ja que aquesta potser va més enllà del que podem entendre.
    Crec que l'esceptisisme és com una arma que es manetja amb dos sentits. Per una banda vol acabar amb l'esperanza (aquella per arribar a la veritat) i per una altra banda acaba amb allò riguròs i precís que es té. EL fet és que, si una persona assumeix completament l'escepticisme, doncs té aquesta postura com a axioma principal de tots els nostres coneixements i d'aquesta manera, puc entendre que el raonament quedarà aturat, paralitzat, sense poder anar més enllà. I doncs, una qüestió que després de analitzar tota aquest postura i observar i analitzar els seus principals objectius,he deduit que talvegada.. pot arribar l'escepticisme a ser un mètode per frenar el coneixement per arribar a la veritat? Penso que per una part si que pot arribar a tenir aquesta intenció, per tal de vivim en un món ple d'interrogants als quals cada un respon de la manera que considera millor, intentant arribar a n'aquesta gran incògnita que possiblament si existesqui però que tal vegada els nostres sentits no puguin arribar a percebre-la i coneixer-la del tot. El nostre coneixement, doncs, encara està en procès de poder sobrepassar aquests límits i entender-los amb seguretat.

    Lidia Bel Brunet Pascual.
    1 Batxiller C.

    ResponElimina
  8. Primera Part:
    Podem situar l’inici de l’escepticisme en l’antiga Grècia. En la majoria els grecs eren molt escèptics. La experiència d’un canvi constant en les coses materials els va fer pensar que davall de les aparences canviant s’amaga alguna cosa que és impossible captar amb els sentits.
    Els escèptics opinen que és impossible arribar a conèixer la veritat, ja sigui l’objecte o la certesa d’algun enunciat. L’escepticisme s’ha revelat a creure per creure fora plantejar-se un per què? Un com? O un quan? Dubten de tot de les ciències de les pseudociències i com abans han mencionat els meus companys també de les supersticions.
    Per ells és molt important el dubte, opinen que s’ha d’arribar al coneixement mitjançant la raó, la crítica i l’oposició a allò que ja està establert. També estan poc inclinats per els nous descobriments i els avanços. Les persones escèptiques no solen dictar judicis definitius ni categòrics ja que ells prefereixen donar opinions a priori, amb base a les experiències prèvies, però opinen que les coses no són fixes i que van variant amb el temps i el canvi de variants ( de fet això és així).
    Podem veure relacionat l’escepticisme amb l’afirmació que va formular Sòcrates “Solo sé que nada sé”.
    M’agradaria destacar especialment algunes opinions i aspectes comentats als comentaris dels meus companys. Crec i estic totalment d’acord amb la afirmació que fa en Sebastià “Crec que una dosis equilibrada d’escepticisme i de creença és el que ens vindria més a la perfecció” L’escepticisme en la seva dosis és molt adequada ja que ens ajuda a avançar en el coneixement i aumentar la validesa de les coses. És un mètode que fa avançar a autocorregir possible errors.
    Per altra banda i un tema molt comentat ha estat el tema de les supersticions, A priori l’escepticisme es contra posa a l’idea de supersticions, però així i tot les dues han estat presents durant la historia plegada. En la meva opinió, no podem evitar el fet de ser supersticiosos ja que és de naturalesa humana creu i te fe en disciplines com el tarot, la bruixeria i l’astrologia. Hi donen una dosis de fe ja que als humans així hi tot de que sapiguem que pot ser tot mentida ens agrada i ens atreu el desconegut. Durant tota la història de la humanitat supersticions,rituals i la bruixeria han estat molt presents. Els egipcis per exemple ja creien en la reencarnació, els grecs feien rituals per a tenir bonança i fortuna i ara actualment molta gent confia en el tarot o confia en pseudociències com ara el feng shui. Les supersticions van canviant i variant durant el temps però segueixen estant aquí a la vida diària del humans. Ningú pot dir que una cosa no és certa o veritat ja que hi ha moltíssimes coses que no es podem demostrar, donar una estadística o experimentar varies vegades són coses més espirituals i personals que ens donen constància de que cada un te una manera diferent de veure la vida i de sentir les coses.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  9. Per altra banda estic totalment d’acord amb l’opinió d’en David quan diu que no ens podem nos més pensar en els dubtes quan ell diu “necessitam creure i donar respostes per a no sentir-nos indefensos, sols i perduts en l’immensitat.” Per a cada un de nosaltres és molt important tenir algunes respostes, podríem dir també uns prejudicis per a mantenir una vida més tranquil•la. És bo voler i tenir la capacitat de dubtar de les coses però pot arribar a ser molt perjudicial dubtar d’ absolutament tot és en aquest moment on nosaltres cauríem en un cercle del qual seria molt difícil sortir i ens convertiríem ja en un cas extrem en persones indecises i segures ja que no tenen cap certesa ni veritat en la quan recolzar els seus pensaments.
    Doncs és aquí en aquest punt quin jo en demano és l’escepticisme un arma per seguir avançant? O pel contrari és un pretext per amagar inseguretats?
    Aquestes preguntes segueixen un poc amb e que na Lidia ha exposat a la part final del seu comentari, m’agarada especialment la seva pregunta, ja que és una de les qüestions amb les quals jo també havia estat pensant.
    Penso que ella té tota la raó quan diu que l’escepticisme pot arribar a ser no prejudicial però si ens pot retardar els nostres projectes amb els dubtes. En altres paraules, crec que l'escepticisme ens limita el coneixement si ho portem a extrems. Per exemple la ciència és una disciplina que està cercant i indagant usualment, si un científic és d’alguna manera massa escèptic pot deixar de banda un camí que pot ser és el més proper a la realitat, per això és important seguir el mètode científic però no abandonar mai una investigació a mitges només pel fet de dubtar ja que si al final no surt alguna cosa bé sempre es pot fer una valoració i millorar-se. L’escepticisme aporta equilibri en les decisions ja que en serveixen per analitzar i contrastar totes les variables y possibilitats a un problema determinat. Però al mateix temps quan les preguntes ens invadeixen poden fer que un projecte o decisió s’estanqui i es quedi en un punt mort d’on finalment és molt difícil sortir o avançar cap a una direcció concreta. L’escepticisme és com un fre que depèn de com l’utilitzis es pot dirigir el coneixement cap a una vessant o cap a una altra. En quan anam a un cotxe i frenam de cop i volta molt bruscament, sí ho feim així això pot causar un accident,i al final arribaríem a frenar, però ara si frenam poc a poc finalment en aturarem i aconseguirem el nostre objectiu sense cap perill. Amb aquest exemple podem veure que tot en excès és perjudicial per a nosaltres i que tot en la seva mida seria el més convenient. Crec que ser escèptic no està malament del tot, però sempre i quan es tengui mesura ja que no podem viure a un món només amb dubtes, però tampoc no pot ser un món només de creure per creure.
    En conclusió crec que és bo plantejar-se alguns dubtes i no creure tot el que es diu ja que moltes coses poden i de fet són mentides, però per altra banda crec que hem de saber quan en passam de dubtes. Per fer això hem de ser crítics i valorar sempre la situació, l’experiència o el fenomen del qual es tracta. No de tot es pot dubtar i s’ha d’aprendre a viure amb un cert balanç. També crec que les idees predeterminades, els prejudicis ens donen un base per la qual no torna-nos tant extremadament “desconfiats”.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  10. Crec que, després d’haver vist el vídeo i haver recordat tot el que pensaven els nostres avantpassats, els éssers humans no sabem res. Jo també hem consider una persona escèptica així com han dit Dani i Pamela. Sempre he tingut el dubte de si tot el que fem és realment vertader o és només una teoria per poder explicar un dubte i així poder seguir endavant. És possible que si no ho haguéssim fet així, no hauríem arribat a tot el que sabem ara. La filosofia parteix del dubte i d’ella, la ciència. Per tant, després de molts errors és molt probable que arribem a trobar la veritat, encara que nosaltres creguem que hi toca haver una altra veritat. Els escèptics cerquen més enllà del que ja sabem perquè estan convençuts de que hi toca haver una millor veritat de la que creiem que és veritat però, podria ser que ja haguéssim trobat la veritat final?
    Podem pensar que, com a dit Dani al final del seu comentari, no hem de creure en res i hem de desconfiar de tot. La veritat és que no hi estic d’acord. Crec que per trobar una veritat necessitem ajuda, i aquesta ajuda la podem obtenir a partir de tots els coneixements que tenim des de l’antiguitat. Per això, no hem de desconfiar dels altres, hem d’utilitzar les teories d’aquests per tal de poder guiar-nos i així no tornar a cometre la mateixa errada.
    He de dir que estic d’acord amb el que diu Pamela en el seu comentari sobre el voler descobrir coses noves. Hem d’arribar a descobrir el que passa al nostre voltant perquè tenim moltes preguntes sense resposta que des de l’antiguitat han sigut formulades sense èxit. No tenim resposta per a tot i per això, tal i com diu Pamela, creure que ho sabem tot és un error. L’ésser humà necessita creure, tal i com ha dit David. Estic d’acord. Crec que si no fos perquè ens ensenyen distintes coses diàriament i el nostre coneixement creix, no hauríem avançat ni evolucionat. Amb això vull dir que si no fos perquè al llarg del temps hem anat descobrint coses i que gràcies a aquestes ens hem anat adonant d’on ens equivocàvem, no hauríem arribat a on som ara.
    Seguir pensant que no tot el que sabem és vertader pot provocar-nos la necessitat d’investigar, de millorar, d’arribar a saber el que és realment vertader. Sabem, o podem suposar, que no arribarem mai a conèixer aquesta total veritat, però a mesura que anem descobrint coses sabem que el més probable és que ens trobem molt a prop de la veritat que des de fa tants anys ens ha preocupat.

    Antònia Galmés Del Toro. 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  11. Després d’haver vist el vídeo exposat i de llegir els comentaris dels meus companys estic d’acord amb molts d’ells però reflexionant-hi consider que s’han de distingir dos àmbits que jo anomenaré personal i universal.
    A nivell personal em refereix a la vida pròpia d’una persona. Per tant, si ens referim a aquest àmbit, consider que sí que és necessari poder tenir certes qüestions com a certes i poder considerar-les vertaderes per així poder anar desenvolupant-se com a un mateix i crear la seva pròpia realitat. Si posam com a exemple un nin, si no es pot basar sobre un referent, que seria allò que donam per cert i segur, creixerà d’una manera desordenada, asocial perquè no sabrà com s’ha de comportar, desorientat perquè no tendrà valors en els quals basar-se,... A la vegada, és curiós i vol descobrir el que l’envolta. Experimenta, és qüestiona, comprova la certesa,... o sigui, adopta una actitud que es pot cnsiderar escèptica. De tota manera, al mateix temps parteix d’un fet que ell considera cert. Com més ferma sigui aquesta certesa més l’incitarà a voler descobrir altres coses. Per aquest motiu, com ha dit en Dani Carril, un nin dóna per cert que els reis mags existeixen i crea la seva visió de la realitat encara que aquesta no sigui certa o no sigui l’autèntica veritat. De tota manera, es basa en aquesta afirmació per arribar a descobrir que no és veritat i quina és la veritat certa.
    Crec que la societat d’avui en dia ha tornat massa escèptica pel fet que ens qüestionam tot el que ens envolta i no donam res per cert, això fa que no sapiguem quin rumb hem de seguir donant una sensació de caos i per tant, d’inseguretat. Això podria donar lloc a un augment de les supersticions, cosa totalment contradictòria tenint en compte l’alt nivell d’avenç de la ciència, que és incompatible amb les supersticions.
    En la meva opinió, si ens centram en l’àmbit personal, és imprescindible tenir una base o un referent que consideram certs a partir dels quals ens podem desenvolupar com a persones i conviure en societat malgrat les nostres visions puguin interferir o ser completament diferents de les dels demés.
    Pel que fa a l’àmbit universal si que puc considerar que tenc una visió escèptica de la realitat. Estic d’acord amb la majoria dels meus companys que no ho podem arribar a conèixer tot ja que ens enfrontam a un món tan ampli que no podem abarcar amb els nostres sentits. A més, al moment que ens toca viure, cada persona pot interpretar els fets de manera diferent, com és el cas de la dona jove o vella del vídeo o el cas del tassó mig buit o mig ple. Serà el condicionament social del moment, els coneixements amb els quals contam o la formació d’un mateix els factors que faran que ho vegem d’una manera o d’una altra o no podem assegurar que a un altre moment no es vegi una cosa que no és ni l’una ni l’altre.
    Cal tenir en compte igualment que a la vegada que intentam conèixer interferim en la cosa que volem conèixer i que aquesta deixa de ser el que era i, per tant, diferent per a tothom i conseqüentment, no podrem arribar a conèixer exactament com és.
    Així doncs, hem de fer compatible que, per una part, hi ha uns fets que hem de considerar certs i així poder seguir endavant, i per l’altre part tenir present que mai podem arribar a conèixer-ho tot i realment com és la realitat.

    Joana Maria Galmés Llull
    1r batxillerat C

    ResponElimina
  12. L'escepticisme, com hem vist en el vídeo, és una actitud per tenir un coneixement del món vàlid i segur. Per tant, es tracta d'una forma de pensar en que l'ésser humà dubta de tot el que l'envolta per continuar avançant. Personalment, em consider una persona escèptica perquè des de els inicis de la ciència, els humans varen haver d'adoptar una forma escèptica per poder descriure el món; això es deu a la necessitat per una banda de reconèixer tot el que ens envolta més enllà dels sentits i d'obtenir una percepció molt àmplia, no només basada en els nostres sentits. La realitat de cada un dels éssers humans és molt complexa i subjectiva i, per tant, no podem percebre la realitat en sí mateixa perque és limitada i descrita pels nostres sentits. Nosaltres deim que no només ens basam en els sentits per descriure la realitat tal com és però per una altra banda hi ha moltes persones que defensen el dogmatisme, un coneixement únic i universal. Crec que es tracta d'una contradicció perquè quan parlam de realitat ens referim a una concepció molt abstracta en que tots els que formam part d'ella tenim un pensament distorsionat, una manera pròpia de veure la realitat. És aquí quan ens referim a la pregunta que varem fórmular la setmana passada a classe: La abella i l'ésser humà veuen la flor de distintes maneres, però quina és la realitat o veritat en sí mateixa? D'aquesta manera, tal com han dit na Pamela i na Lídia als seus comentaris, quan descobrim una percepció nova de la realitat, ens sorgeixen dubtes nous per arribar a una veritat. Això crec que és la base del coneixement (com diu en el vídeo) perquè s'ha de dubtar de tots coneixements, tant científics com no científics, per arribar a la màxima objectivitat possible. Crec que no s'ha de basar en que una visió és més encertada que una altra sinó que s'han de tenir en compte totes les concepcions, tant les d'una abella o ésser humà, antigues o modernes, que ens limitin la recerca per al coneixement.
    També vull fer referència a la pregunta de na Lídia: Pot arribar l'escepticisme a ser un mètode per frenar el coneixement per arribar a la veritat? La meva resposta és que no perquè simplement és la base per arribar a entendre la realitat en sí mateixa. Si ens basam en l'escepticisme no frena el coneixement sinó que ens dóna un punt de vista per a la investigació, ens diu que no es pot arribar a un coneixement ferm i segur i que per això s'ha de tenir en compte un sentit comú més ampli per poder entendre que la realitat humana no és la mateixa que la realitat absoluta.

    Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  13. També estic d'acord amb que l'escepticisme és una actitud pessimista, perquè si parlam de realitat relativa amb l'existència d'un subjecte, perdem la possibilitat d'adquirir un coneixement únic i objectiu, i per tant, ens indica que n'és difícil trobar el coneixement únic, però no estic d'acord quan n'Àngela diu que la societat d'avui en dia ha tornat massa escèptica i d'aquesta manera no es té un rumb i hi ha una certa inseguretat i caos. Jo consider que és aquesta la visió que hem de tenir de la societat i el món que ens envolta perquè sense aquesta actitud seguirem pensant en que es pot arribar a un realitat absoluta, però aquesta realitat absoluta encara estarà determinada per nosaltres mateixos i no serà absoluta del tot. Per això ens hem de basar en el caos per poder entendre un poc més la realitat que ens envolta, totalment caòtica.
    Finalment, vull fer referència a n'en Descartes, que defensava el dogmatisme. Crec que ell mateix es va acabar contradint perquè en la famosa frase: “penso, per tant, existeixo”, ens diu que la racionalització està per damunt de tot, cosa que estic d'acord, però ens indica la subjectivitat. D'aquesta manera, contradiu el fet que s'existeix i després penso, cosa que ens diu que hi ha una realitat universal i objectiva, i defensa que amb el pensament es construeix l'existència i, per tant, crec que al final Descartes prediu la visió escèptica, basada en que, amb els sentits i el pensament, es construeix una realitat subjectiva del món.

    Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  14. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. Piero Di Lella Pinilla
    1er Batxillerat C


    Personalment estic d’acord amb el pensament escèptic, no amb l’escepticisme més radical però si crec que per a arribar al coneixement “total” s’ha de ser escèptic tot i que també crec que no podem arribar al coneixement “total”. És a dir, per a arribar al major coneixement possible s’ha de ser un tant escèptic ja que penso que no ho podem conèixer tot ja que estem limitats dins uns paràmetres com, per exemple, els nostres sentits o la nostra capacitat intel•lectual.

    Com diu Pamela, el pensar que no es pot arribar al coneixement total o a una veritat, no és un punt negatiu sinó un punt positiu ja que d’aquesta forma hi haurà una ambició per conèixer i seguir superant-se a un mateix.

    Tot i que pensi que no podem arribar a un coneixement o una veritat total, al contrari que David, penso que si que hi ha una veritat total però, simplement, cada receptor descodifica la informació rebuda segons les seves característiques i capacitats.

    Com es diu al vídeo, l’ésser humà és supersticiós, com a conseqüència sorgeixen els prejudicis, com diu Pamela i també una desconfiança, és a dir, l’ésser humà és escèptic per naturalesa. El ser escèptic ens fa pensar, reflexionar i ordenar els nostres pensaments, però possiblement, a la vida diària l’escepticisme no ens seria útil en la seva totalitat. Com diu Joana Maria, si no donam per certes moltes coses, tenir un referent, no sabríem ordenar els nostres pensaments, els nostres valors, les nostres idees.

    Tot i així, no es deixaria de ser escèptic, ja que per naturalesa som curiosos i sempre volem saber més i més i, moltes vegades, comprovar la certesa del que ens estem plantejant.

    Personalment penso, com Lidia, que l’escepticisme podria ser una eina per alentir el coneixement per a arribar a la veritat, però només alentir, no aturar ja que el ser humà sempre intenta i intentarà superar-se en base als seus propis coneixements i resoldre tots els interrogants que se li plantegin i, si hi hagués un límit de coneixement intentaria sobrepassar-lo sigui com sigui.

    ResponElimina
  16. Estic d’acord amb la majoria dels comentaris que defensen l’actitud escèptica davant el coneixement.
    Personalment em considero una persona escèptica ja que crec que mai podrem arribar a conèixer la veritat total sobre tot el que ens envolta. Els èssers humans percebem la realitat d’una forma subjectiva segons els nostres sentits i les nostres creençes. Per això tots observam la realitat d’una forma distinta. Així, pens que mai podrem establir una veritat universal que sigui acceptada per a tots ja que la veritat és totalment objectiva i els èssers humans som totalment subjectius, determinats pels nostres sentits i percebem la realitat d’una forma diferent.
    Estic d’acord amb na Lídia i na Pamela que afirmen que quan descobrim una nova realitat, ens sorgeixen molts dubtes nous sobre aquesta i mai la podrem arribar a conèixer totalment.
    Crec que per assolir el coneixement i la veritat objectiva, s’ha de dubtar i questionar el que ens envolta. D’altra banda però, crec que per avançar no podem questionar- ho totalment tot ja que daquesta manera ens quedariem estancats en el mateix lloc i seria imposible el progrés. Els éssers humans som supersticiosos per naturalesa i al llarg de la història, ens hem inventat històries per explicar el nostre entorn. Per exemple, hem associat els fenòmens naturals a Déus i herois de l’Olimp per explicar aquests. Si no haguessim acceptat per un temps aquestes teories, després no hauriem pogut investigar aquestes i rectificar errors comesos per, d’aquesta manera, avançar. Ens haguessim quedat estancats en el principi i no hauria estat possible el progrés. Per això crec que és necessari adoptar una actitud escèptica davant el coneixement i la veritat però necessitam creure en l’educació i el que ens han ensenyat per tal de poder avançar en el coneixement.

    Joan Massanet Piris
    1r de Batxillerat C

    ResponElimina
  17. L'escepticisme, ens dóna a entendre que la veritat és inaccessible, és a dir, que no podem trobar una veritat absoluta que ho expliqui tot.
    Un exemple molt bo sobre aquest tema ha estat el de l'evolució de les espècies.
    Si tota l'evolució hagués canviat radicalment, tornaria a néixer l'ésser humà?, alguns poden pensar que sí, ja que la naturalesa ens guiarà cap al mateix camí perquè el món no ha canviat molt des del nostre naixement. Però un altre podran pensar que no, ja que la naturalesa es guia per la selecció natural i les necessitats actuals per als éssers vius han canviat pel que fa a les de feia milions d'anys.
    Però això és solament les opinions a les quals poden arribar les persones escèptiques, ja que la veritat absoluta no existeix.
    Un altre gran exemple és el de l'existència de més universos, aquí també solament es pot arribar a una simples opinions sense concretar la veritat.
    Al llarg de la història hi ha hagut diferents teories que amb el temps han estat falses o incompletes i precisament aquests “problemes” són els que ens fan avançar.
    Per això l'escepticisme és una bona manera de pensar per a la progressió de l'ésser humà.
    Una altra qüestió que es planti en el vídeo i que m'ha sorprès, és sobre que pensaran de nosaltres en el futur?, és a dir, si veuran els nostres pensaments i formes d'actuar que hi ha en l'actualitat i les criticaran d'absurdes i irreals, ja que si pensem en les antigues teories de les edat mitjana, nosaltres pensem el mateix.
    Un altre concepte que m'ha sorprès, és la predisposició cognitiva de l'ésser humà davant de problemes o accions quotidianes, també pot ser una actuació purament supersticiosa, com per exemple si a una persona li va bé un medicament per a un problema, i també ho sofreixes, encara que no hi hagi connexió entre ambdues persones, s'inclinarà a provar-ho.
    Per tot això estic d'acord amb el comentari de David en el qual diu “l’ésser humà no pot viure en l’incertesa, necessita donar-li una certa coherència i instal•lar-la dins uns paràmetres per a no considerar el seu pas per la Terra com a inútil.”
    Però haig de dir que no estic completament d'acord ca el que diu més endavant “No considero la superstició com una cosa totalment negativa, ja que molts coneixements han tingut el seu inici a aquesta.” Per a mi la superstició ha obligat a l'ésser humà a escollir camins en l'evolució intel•lectual que eren incorrectes, perquè para ells ens els creava un conflicte amb les seves pròpies supersticions.
    Ismael Lucena Sierra
    1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  18. toni carrió terrassa 1er batxillerat A19 de febrer de 2011 a les 17:52

    El tema que es presenta sobre l'escepticisme ens mostra que aquest terme implica veure les coses d'una manera més subjectiva. Una persona escèptica pensa que l'èsser humà té un punt de vista totalment personal i que aquest és tan vàlid com qualsevol altre punt de vista. D'aquest punt en sorgeix un debat, ja que si cadascú ha de creure i defensar el seu punt de vista, com s'estableix el concens? Som éssers comunitaris. Hi ha temes, coses que no permeten basar-nos únicament en el nostre criteri o punt de vista sinó que aquest ha de ser un poc vulnerable i permetre canviar aquest criteri en favor del pensament d'una altra parsona, sempre hi quant aquest ens paresqui acceptable. Els humans solem basar les nostres creences en els nostres sentits i tot el que intrerpretam. Aquest punt, per tant, ens fa entendre que som escèptics per naturalesa, ja que la nostra experiència personal és el que guia la nostra ceença. Hi ha vegades, on els nostres sentits queden despalaçats i ens guiam per qualque cosa que no es pot explicar... la intuició. Hi ha vegades en que abans de saber qualque cosa en profunditat ja en tenim una visió marcada i un judici establert. D'aquesta manera, el vídeo que mostra sobre les imatges de les dues dones i el comentari de l'entrevistat no em sembla cert. Ja que abans que es digués quines imatges hi havia en el dibuix, jo ja havia vist una dona major. Era la primera vegada que veia aquesta imatge. Al contrari del que es diu, jo no anava predisposat a cercar cap figura en concret. Per tant, no estric massa d'acord amb una de les meves companyes en que comenta que “... només veim el que volem veure, o el que esperam veure...”
    En el que si estam d'acord és que els humans mai ens bastam amb el que coneixem ja que sempre esperam saber un poquet més del que ens envolta, ja que som inquiets i coneixedors per naturalesa. L'instint de cercar sempre una altre punt de vista i entendre les coses ens fa cercar noves explicacions i noves inquietuts per creure.
    Un altre punt que resulta novetos és la manera en com s'explica que hi hagi gent supersticiosa. La manera en com l'entrevistat diu que som animals que necessitam pautes que ens expliquin fets i les nostres supersticions son predisposicions per explicar el que pugui passar. Aquest punt vendria a explicar un poquet que els prejudicis que avegades es tenen, ténen el mateix sentit: explicar coses possibles des del nostre punt de vista. Aquest tema vendria a ser el contrari de l'escepticisme ja que aquest es centra en no creure fins que alguna cosa demostra que és vàlid. D'altra banda, la superstició implica una creença fidel a un tema encara que no sigui demostrable.
    Personalment crec que cada persona té una diferent manera de pensar però que aquest pensament es basa en les creences ja que no es pot no creure en res. Un altre punt que és important és que no crec que hi hagi cap persona 100 % escèptica ni 100% supersticiosa ja que crec que tots en diferent mesura som un poquet de les dues coses, i que la mesura dependrà del tema sobre el qual es parla.

    ResponElimina
  19. Com hem pogut observar en el video, la postura escèptica de la visió a la realitat es un entrebanc per a l'avanç de la ciència com han esmenant alguns companys anteriorment. Estic d'acord amb el que ha dit Joan Massanet, sobre que la realitat hauria de ser una visió objectiva per a tots i en canvi es tot el contrari, subjectiva. De fet, apartir del nostre coneixament i la nostra educació establerta interpretarem la realitat d'una manera o de l'altre, ja que una persona considerada científica i unaltre religiosa interpretaran la realitat de distintes formes, i pens que cap de les dues visions es més errònia que l'altre. La realitat es correspondra en la qual aquella persona cregui que es la més adecuada.

    Els progres tant desmesurat i evolutiu dels l'ésser humans ha estat causa d'aquesta ambició que tenim per instint d'arribar a coneixer a la perfecció tot allò que ens envolta. Per atracar-nos anaquest punt, hem agut de donar moltes qüestions per suposades i és aquí on entra l'escepticisme, en dubtar de tots aquells coneixament de la ciència per arribar a l'absoluta realitat. En part estic d'acord amb aquesta postura, al criticar si son verdaderament cert tot aquest avanços en recerca de la realitat, però per d'altra banda pensó que si només tenguésim una postura escèptica, no haguéssim pogut avançar tant com fins ara.

    Pere Adrián Servera, 1r batx C

    ResponElimina
  20. Les afirmacions d'en daniel carril em pareixen molt acertades en quant el que ha dit sobre el avanç tan exagerat de la civització, be jo crec que es podria compara a una simbiosi perque no hi hauria esceptics sense dogmatics i que els esceptics ajudaven als dogmatics a replantejar-se les seves teories i/o afirmacions.

    Jo no em considrero una persona esceptic ni dogmatic, el que penso jo es que com en la cultura asiatica hi ha un "yin i yan" que son oposats pero al matiex temps complementaris l'escepticisme i el dogmatisme es podia compara perque al igual que "yin i yan" es diu que tots duim un poc de tot i el que ens decanta cap a una postura es la part que predomina jo crec que per a un dogmatic hi ha un poc de escepticisme, i en un esceptic hi ha un poc de dogmatisme.
    El que he volgutdir es que aunque jo crec que amb les matematiques i les seves vertents es pot explicar tot, el que no crec es que es pugui entendre o assimilar-ho tot, i taqmbe a l'inreves que es que no crec que tampoc es sapiga res del que ens envolta nomes puc dir sabem una petita part d'aquesta veritat tan extensa.

    Francesc Palou Obrador
    1er C Batxiller

    ResponElimina
  21. Cristina, sé que no esperaves un comentari meu, però estic estudiant per l'examen de filosofia i em toca Hume, i ja que na Teresa està de baixa per maternitat, i ara per ara anam escassos de comentaris a classe, i també de temps, és el que te 2n de Batxiller a l'IES Ca'n Peu Blanc. Doncs per falta de comentaris quin millor lloc que aquest?
    Al llarg d'aquest curs aniré visitant el blog per intentar refrescar els comentaris, que estan un poc oxidats.
    Vinga una abraçada des de Sa Pobla, que molts t'enyorem!
    Clara Reynés Capó alumna de 2n de Batxiller A

    P.D. Veig que els alumnes fan feina, tens molts comentaris!

    ResponElimina