diumenge, 24 de gener de 2010

Nietzsche i la veritat

En aquesta ocasió, en relació a l’unitat sobre el coneixement que estem treballant ara a classe, analitzarem el concepte de veritat per a Friedrich Nietzsche (1844-1900). És un filòsof alemany que destaca per la seva crítica implacable a la cultura, entesa de forma àmplia: moral, religió, filosofia, història, ciència, llenguatge... No és d’extranyar que ell mateix es definís a Ecce Homo de la següent manera: “ No sóc un home sóc dinamita”. És també conegut, com ja sabeu, com un dels tres “mestres de la sospita” juntament amb Marx i Freud.

L’any 1873 va escriure Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, un text breu, d’uns 14 paràgrafs, on tracta de forma específica el tema citat. Els que s’atreveixin i tinguin ganes (no és obligatori) poden llegir l’opuscle en el següent enllaç: http://www.nietzscheana.com.ar/sobre_verdad_y_mentita_en_sentido_extramoral.htm Si no ho enteneu, no passa res, faré a continuació, un extracte del llibre assenyalant le idees principals (no totes) per tal d’ajudar-vos a desxifrar els continguts i fer els comentaris pertinents.

Nietzsche inicia el seu relat donant-li l’aparença d’una faula o mite: uns certs animals en un món suposat inventaren el coneixement i d’aquesta manera es pensaren que eren molt especials. El coneixement, doncs, és una creació nostra “animals llestos inventaren el coneixement per a poder sobreviure” com escriu al primer paràgraf. A més, aquesta falsa creença és la causant d’una errònia concepció que tenim de la vida, d’una enganyosa imatge sobre la realitat.

La veritat en el text té dos sentits diferents (paràgraf 3). Un és el sentit moral, un altre és el sentit extramoral, pel qual Nietzsche mostra més interès. El primer és el que consisteix en la construcció de conceptes morals com a bó, dolent i que són concebuts com a eines per a dominar el món. En el segon sentit reflecteix la incapacitat humana per accedir al coneixement autèntic de la realitat, fins i tot, nega que ens puguem conèixer a nosaltres mateixos, referint-se a la veritat com a metàfora.

Nietzsche, ens aclareix que l’home construeix un pacte social del que és vertader i és fals (paràgraf 4). A partir d’aquesta convenció s’acceptarà com a veritat el que queda establert pel llenguatge. La mentida, per tant, consistirà en no utilitzar convenientment les paraules segons s’ha pactat de forma social. En el paràgraf 8, continua amb aquesta idea, defensant la tesi de que la veritat és una creació social, una invenció que l’ús i el costum han provocat que acabem creient que és vertadera. La veritat, no és més que una il.lusió, una ficció, una metàfora, però ens hem oblidat que la hem inventat i, aleshores, acabem convertint-nos en esclaus dels conceptes. En conseqüència, ens allunya i ens amaga com és en realitat el món perquè es creada per alguns per aconseguir més poder (voluntat de poder).

Com a contrapartida, expressa a partir del paràgraf 9, la seva definició de la veritat: el perspectivisme. Cadascun dels diferents éssers humans, té una percepció de la realitat i la pot concebre des d’una perspectiva diferent. No tenim, per tant, cap criteri per afirmar que una perspectiva és més certa que una altra. Proposa com alternativa a les concepcions que afirmen l’existència de la veritat única (Plató, Descartes) una teoria que accepta múltiples visions dels món i crítica, fins i tot, la veritat científica, perquè és una entre altres moltes veritats, totes elles igualment vàlides.



24 comentaris:

  1. El text de Nietzsche ens parla sobre el concepte de veritat. Aquest filòsof alemany destaca en la seva crítica del que ell defineix com a cultura ( moral, religió, filosofia, ciència, llenguatge... ).

    La seva obra principal és Ecce Homo, base de la seva crítica a la realitat. Nietzsche, a la seva obra sobre la veritat i mentida en sentit extramoral, en forma de faula diu que el coneixement és una creació nostra, on apareixen animals llests que en realitat representen els humans, des d’un punt de vista històric li servirà a l’home per sobreviure i posteriorment per crear cultura, tecnologia i avanços científics. Diu que els conceptes morals de bo i dolent han estat unes eines per dominar el món, per part de les institucions com l’església i l’Estat. Per a Nietzsche, el que és vertader o fals és un pacte social. La societat organitza i classifica la moral des del seu punt de vista de les seves conveniències, sobretot des de les institucions que dirigeixen la societat. En aquesta societat la voluntat de poder es dona a l’església, a l’Estat, a l’exèrcit... D’aquí la seva crítica implacable al poder, representat per aquestes institucions que controlen la societat del seu temps, del segle XIX.

    Amb Nietzsche sorgeix el perspectivisme, això vol dir que cada ésser humà té una percepció de la realitat. A la societat actual la perspectiva és diferent en cada una de les persones, per exemple, és diferent la d’un banquer enriquit que la d’un pare de família a l’atur i que no pot pagar la hipoteca de la seva vivenda al banc.

    Així com per a Plató i Descartes la veritat és única, per a Nietzsche hi ha moltes veritats.


    Sandra Henkel Martorell
    1r batx B

    ResponElimina
  2. Nietzsche, un dels pensador de la sospita, en aquest opuscle anomenat “Sobre veritat i mentida en un sentit extramoral” parla sobre uns animals fent-se referència a les perones les cuals varen inventar el coneixement i es així que es varen creurer especials, això és el què ens està enganyant en la nostra vida dia a dia, ja que nosaltres no som els més especials, ni el què sempre tenim la raó de tot. Per molt que la gent pugui dir si certs temes dels quals es poden xerrar i els comentaris que fan siguin fals o vertaders, mai hi ha una veritat ni falsedat concreta per a tothom, ja que aquest dos conceptes son relatius ja que depenen dels punts de vista, o la perspectiva desde la qual “hi vegi” cada persona.
    Quan es fa l’ús del terme Veritat no vol dir que allò sigui veritable perquè ens haguin ensenyat així, igual que a una altra persona li haguin ensenyat d’una manera totalment diferent de veure i fer els seus actes.
    Per tant, dins un certs límits, tot el què puguin opinar les persones es veritable. Ja que cadascuna d’aquestes persones ho veu d’una perspectiva diferent, i no tenim cap criteri per verificar si una opinió és més veritable que una altra; per tant totes elles son igual de vàlides.

    Joana Maria Caimari.

    ResponElimina
  3. Nietzsche és un dels grans pensadors de la sospita, destacat per la dura crítica que va realitzar dels valors racionals en totes les formes i manifestacions. A més presentà una concepció de l'ésser humà coneguda com vitalisme irracionalisme, que defensa que el punt de partda per entendre l'ésser humà és la seva pròpia vida. A partir d'aquesta concepció, pot desenvolpar la veritat o realitat segons el pensament dels humans.
    El conjunt de coneixements, segons Nietzsche, apareixen a partir de l'establiment que l'espècie humana fa d'ells per tal de poder sentir-se especials i alhora superiors a qualsevol altre animal de la Terra. Per tant la disposició d'aquests coneixements ens impulsa a pensar sobre aspectes distints, fet que ens ajuda a sobreviure. D'aquetsa manera doncs, segons l'autor establim una visió errònia de la nostra vida i per tant de la realitat.
    Així podem classificar la veritat segons un sentit moral, emprat per organitzar els nostres coneixements i poder d'aquesta menera fer-ne ús d'ells; i un sentit extramoral, el qual nega el coneixement total de la realitat. És a dir, es defensa que la veritat és l'evidència suficientment corroborada. Així,segons afirma Nietzsche, mai podrem tenir una visió universal i objectiva de la realitat ja que no podem sortir de nosaltres mateixos, i per tant de la subjectivitat, per realitzar-ne la seva observació.
    La veritat per tant s'establirà a partir d'un conveni social. Sí, serem nosaltres mateixos els que valorerem els aspectes com a reals i certs o bé com a falsos. Par tant podem dir que es convertirà en una simple imaginació humana per poder creure en alguna cosa i trobar un sentit al futur que ens espera.
    Cal destacar finalment, l'idea de perspectivisme,proposada per Nietzsche. Cada un dels éssers humans veurà la realitat sota un punt de vista en concret, sota la seva visió, segons les situacions que viu i ha viscut. No seria adequat rebutjar cap d'aquestes aportacions, ja que no podríem establir un criteri per qualificar més positivament una que l'altra. Així doncs, seria necessària la precència d'una teoria que fes possible la unió d'aportacions distintes, considerant-les totes adequades.
    Per concloure, defensar aquesta teoria que proposa l'autor, ja que nosaltres no adoptarem una mateixa concepció de la realitat que els residents a pobles on la manca d'aliment, entre altres, s'imposa al benestar . Cap de les dues idees podrà ser rebutjaca, ja que al cap i a la fí, en aquest món de desigualtat s'hi donen les dues situacions.


    Xisca Serra Cabanellas
    Primer Batxillerat A

    ResponElimina
  4. Puc començar diguent que Nietzsche inicia la seva narració a manera de faula o mite. Al llarg del text parla de l'atracció que senten els éssers humans cap a aquest tipus de relats ja que, en ells, l'ésser humà deixa llibertat d'acció a la seva vessant artística i identificant-se amb les històries comptades aconsegueix escapar, encara que sigui circumstancialment, a on la llengua i la ciència han anat establint al voltant de la seva vida i la manera de captar la realitat. Aquesta faula no arriba a il.lustrar el poc valor que té l'intel·lecte humà en la natura. Nietzsche actua des de la ironia, parlant d'un suposat món en el que certs animals van inventar el coneixement, i es van creure alguna cosa especial. Però el temps va acabar per demostrar la falsedat de les seves pretensions perquè, igual que la resta dels éssers vius, també ells van acabar per desaparèixer. No van ser més que una mota de pols en la presència eterna de l'univers, el qual ja existia abans que ells estiguessin presents i continuarà existint sense necessitat de la seva presència. Mitjançant aquesta breu narració Nietzsche pretén fer-nos entendre que allò del qual els éssers humans ens sentim tan orgullosos, la nostra intel ligència (que ens serveix per definir enfront dels altres éssers vius col·locat en un fals pla de superioritat), és en realitat una cosa que està basat en una falsa creença. El coneixement no és més que un invent nostre, l'intel·lecte humà no té cap progrés o evolució d'una espècie superior. El coneixement és el recurs que utilitza l'ésser més feble de la natura (l'ésser humà) per subsistir. Mitjançant la seva possessió aquest ésser acaba considerant-se a si mateix com una cosa especial, s'infla de supèrbia i mira amb aire compassiu i superior a aquells altres éssers vius tan infeliços que no han aconseguit escapar del pou dels instints que li retenen i condicionen.
    Com a curiositat es podria citar la referència que fa Nietzsche el fill de Lessing, mostra del peculiar caràcter i estrany sentit de l'humor que té el nostre autor. Lessing va ser un literari alemany el fill del qual va morir al dia següent de néixer. D'aquí que digui que va fugir tan ràpidament de l'existència. Per una altra banda, la inteligencia i el coneixement dels que esteim tan orgullososnim de la vida, de la falsa imatge que ens hem creat d'ella.D'aquesta manera, i per primera vegada en el text, veritat i mentida apareixen ja com dos pols oposats. Però cal distingir entre dos sentits molt diferents d'aquests conceptes. Un d'ells seria un sentit moral: l'engany, la mentida i el frau, les hipocresies … Segons aquest sentit, la mentida faria referència a l'acte de emmascarats davant dels altres, d'ocultar la nostra autèntica personalitat i els nostres sentiments, amb ànim d'enganyar i, d'aquesta manera, treure algun profit. No obstant això, hi ha un altre sentit de mentida pel qual Nietzsche s'interessa molt més i en el qual aprofundeix al llarg del text. Es tracta de la mentida en sentit extra-moral.

    ResponElimina
  5. L'ésser humà, per la seva constitució física, és incapaç d'accedir al coneixement autèntic de la realitat ja que sempre estarà condicionat de manera inevitable per la seva manera de percebre les coses (Kant). Nietzsche se situa més aviat en la línia defensada per Hobbes: l'estat de naturalesa és un estat salvatge, de lluita constant de tots contra tots.
    Al final del paràgraf apareixen dues preguntes bàsiques i la resposta es veu desenvolupada posteriorment en el text: "¿Coincideixen les designacions i les coses?", "És el llenguatge l'expressió adequada de totes les realitats?". Nietzsche fa una crítica a la noció de veritat considerada tradicionalment com a vàlida: la veritat com a correspondència entre els fets i els termes o proposicions que designen a aquests fets (La definició tradicional de "veritat" una proposició serà vertadera si es correspon amb els fets descrits per ella, en cas contrari serà falsa. Per a ell la veritat no és més que una ficció, una conenció establida per els éssers humans per entendre's i poder coneixer la realitat però si tinguéssim un conjunt infinit de paraules, cadascuna de les quals designés una experiència única i irrepetible, no hi hauria cap problema. L'autèntic problema comença quan amb una única paraula intentem referir-nos a un conjunt ampli de coses que són, només, aproximadament similars però mai idèntiques i per això es diu que "Tot concepte es forma igualant el no-igual". Nietzsche critica aquest procés de formació dels conceptes ja que es basa en coses diferents: "... el concepte fulla s'ha format en prescindir arbitràriament d'aquestes diferències individuals". Per tant, no té sentit l'aplicació d'un concepte a coses que entre si no són idèntiques tractant de fondre en una unitat impossible i no justificada.
    La veritat que volem establir mitjançant el llenguatge no és més que una veritat construïda pel mateix ésser humà. Quin valor té llavors que la trobem?. És com l'exemple del text de l'objecte amagat darrera del matoll i després trobat per nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  6. Es tracta, en definitiva, d'una altra versió de les crítiques tradicionals fetes a la manera de raonar del sil·logisme aristotèlic: si jo afirmo que "Pep és home" i després dic que "Tots els homes són mortals", puc extreure com a conclusió que "Pep és mortal ", i potser creuré haver descobert una veritat nova. Però, en realitat, era una veritat que ja coneixia en establir les definicions "d'home" i "mortal". Així, el llenguatge només ens permet establir veritats que ho són mitjançant les definicions que nosaltres mateixos hem establert.
    No oblidem, finalment, que el mateix primer contacte de l'ésser humà amb la realitat és també a partir de metàfores, encara que siguin intuïtives i úniques, i que tota metàfora comporta una deformació de la realitat la qual es converteix, així, en alguna cosa inabastable. Sembla ser, doncs, que l'autèntica realitat, sigui quina sigui aquesta, resulta ser una cosa radicalment inaccessible per a l'ésser humà, ja que partim de la base que nosaltres interpretem ja aquesta realitat d'una manera peculiar des d'una certa perspectiva (perspectivisme), des de la manera com estan configurats els nostres òrgans sensorials. No obstant això, davant d'aquesta postura es troba la d'aquells que creuen en el rigor de la ciència i en què aquesta ens revela l'existència d'unes lleis de la naturalesa que reflecteixen d'una manera perfecte el seu funcionament
    L'home té una inevitable tendència a deixar-se enganyar. D'aquí ve el plaer que tenim en submergir-nos en una novel.la, una obra de teatre o una pel.lícula, deixant-nos enganyar per ella i arribant a viure-la com una cosa real. Ara, gràcies a l'art, la intel.ligència passa a actuar com a senyor. És ella la que fa i desfà al seu gust, la que crea sense límits ni barreres que la constrenyen. L'ésser humà és ara amo del que construeix, i juga amb els conceptes creant així l'obra d'art.
    Nietzsche, d'aquesta manera, ha anat introduint una distinció molt important, la qual aprofundeix en el darrer paràgraf: la distinció entre home racional i home intuïtiu. El primer seria el científic, però també la majoria dels éssers humans que en gran mesura actuem, d'acord amb normes, lleis i conceptes convencionalment acceptats com a vàlids en la nostra societat. Aquest home racional es caracteritza per l'ús de conceptes sense qüestionar mai el seu origen ni la seva validesa. Davant d'ell, l'home intuïtiu, (l'artista) és el que fa ús de les seves intuïcions, i juga amb elles, i destrueix i transforma els conceptes dels que l'home racional es mostrava tan orgullós. Per a Nietzsche, els conceptes són inferiors a les intuïcions, perquè els conceptes són construïts pels éssers humans a partir de les nostres intuïcions originàries, única manera vàlida d'acostar-nos al coneixement de l'autèntica realitat . Intuïció i abstracció són, per Nietzsche, enemics naturals: "Cap camí regular porta d'aquestes intuïcions al país dels esquemes fantasmals, de les abstraccions ...". Per això, també ho seran l'home intuïtiu i l'home racional.

    Puc acabar el meu comentari diguent que el vídeo m'ha semblat molt interessat i m'ha ajudat bastant a l'hora de comentar i aclarir els meus pensaments.

    Catalina Neus Seguí
    1r Batx A

    ResponElimina
  7. Nietzsche, és un dels filòsofs de la sospita i la seva filosofia es caracteritza per ser crítica, una filosofia que va en contra de totes les formes de pensament i tots els valors morals de la tradició occidental nascuts a Grècia.

    Per tant, aquest autor no podia ser menys i també va voler qüestionar el tema de la veritat amb el text "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral".

    Basant-me amb el resum que ens has donat, el seu relat comença explicant que la veritat és una creació nostra dels éssers humans i aquesta, té dos significats: un de moral (l'encarregat d'inventar els conceptes que ens permeten distingir entre el que és bo, està bé i el que està malament, i així ajudar a tenir un model per a la societat) i un d'extramoral (aquest reflecteix la incapacitat humana per conèixer el que és realment veritat perquè aquesta és tan complexa que l'home no està capacitat ni preparat per entendrer-la, coneixer-la.

    Seguidament, quan diu l'"home ha creat un pacte social", afirma que ell ha creat la veritat com una "eina" per poder ajudar a la societat, i distingeix el que es veritat del que es mentida dient que la primera és certa perquè queda establida pel llenguatge i en canvi, l'altra no. Així, l'ús d'aquestes paraules ha fet que, amb el pas del temps la veritat s'acabi acceptant com a certa i, ja que l'hem inventada nosaltres, no podem canviar-la quan volguem i ens hem d'atendre a les conseqüències, encara que a vegades això suposi no conèixer bé el món i que d'altres se n'aprofitin per aconseguir més poder.

    A continuació, l'autor mostra la seva definició de la veritat, a partir del prespectivisme, és a dir, que per a ell cada ésser humà coneix la realitat des d'un punt de vista diferent i cada un d'ells és igualment vàlid. Per tant, crec que puc dir que Nietzsche s'acosta més a la teoria de la veritat com a adequació.

    És més relatiu, ja que accepta moltes visions de la veritat.

    Mª Magdalena Cañellas Pascual
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  8. Uno de los conceptos siempre ha estado presente en toda la historia de la filosofía es la idea de verdad.Mediante diferentes vías muchos filósofos han intentado llegar a una conclusión, pero incluso actualmente no se ha podido llegar a ninguna. Algunos filósofos defendían que existe una verdad, mientras que por otra parte otros pensadores medievales defendían la existencia de una doble verdad.

    Nietzshe está considerado uno de los pensadores modernos más influyentes del siglo XIX. Esta pequeña obra "Sobre la verdad y la mentira en el sentido extramoral" del año 1873 ,recoje las reflexiones del filósofo alemán sobre la verdad. En un principio el autor utiliza de manera metafórica, el uso de una fábula (como relato simbólico de su opinión) en la cual afirma que el hombre a pesar que su existencia en la tierra es muy corta utilizando el invento más importante de este, el lenguaje, a conseguido llegar a un determinado conocimiento. Este uso de la razón es el rasgo más característico del hombre,otros animales nacen con características que le proporcionan una facilidad muy superior a la que posee el hombre nada más nacer, y que este nace desproveído de alas o cuernos para poder defenderse. A causa del uso de la razón el hombre tiene una imagen errónea de la realidad, por que no somos conscientes e que el origen de nuestro conocimiento esta basado en la existencia de un lenguaje articulado, por tanto, cualquier ser que tuviera un lenguaje podría llegar al conocimiento.

    En el texto, el autor considera que la verdad tiene dos sentidos diferentes, en primer lugar encontramos la verdad moral en la cual se encuentran los conceptos morales simples como son lo bueno y lo malo, mientras en segundo lugar nos habla de la verdad extramoral, aquella en la que refleja la incapacidad del ser humano para conocer la verdad. El conocimiento humano, como hemos comentado anteriormente tiene su origen en el lenguaje, el cual es un invento del hombre, y este se deja engañar fácilmente, incluso durante la noche, el hombre cree en sus propios sueños, es feliz y sufre en ellos sin llegar a ser consciente de que no forman parte de su realidad
    “Si un artesano estuviese seguro de que sueña cada noche, durante doce horas completas, que es rey sería tan dichoso como un rey que soñase todas las noches durante doce horas que es artesano”. Por tanto, incluso nuestros pensamientos nos engañan, los estímulos que recibimos y percibimos están limitados por nuestros sentidos, entonces, ¿como podemos llegar a la verdad?

    María José Pujol

    ResponElimina
  9. Nietzshe afirma que el hombre ha creado un pacto social donde se aclara la diferencia entre la verdad y la mentira, en que se considera que estos dos conceptos están unidos de manera inseparable por el lenguaje,es decir que la mentira consiste en la utilización inadecuada de las palabras según el pacto social que se a comentado anteriormente, mientras que la verdad es el uso adecuado del lenguaje. Entonces, la verdad es una creación social,una metáfora,una ilusión, una ficción a la que las personas nos hemos acostumbrado olvidando su verdadero origen.

    Como contrapartida, Nietzshe para explicar su definición de "verdad", el perspectivismo, defiende que todos recibimos unos ciertos estímulos y los percibimos, pero todos tenemos una percepción de la realidad diferente según la atención, la motivación y la experiencia de cada individuo, Por tanto, puede no afirmarse de manera rotunda que una percepción en concreto sea mas certera que otra, puede decirse que cada persona tiene una percepción única e intransferible de la realidad que la rodea.

    En el texto aparecen tres ideas muy importantes que considero que se tienen que comentar:

    a) No existe una verdad única
    b) El orgullo humano a motivado un gran error, el conocimiento.
    c) la historia de la filosofia es la historia del error, ya que como dice Nietzshe "en cualquier caso, el origen del lenguaje no sigue un proceso lógico, y todo el material sobre el que, y a partir del cual, trabaja y construye el hombre de la verdad, el investigador, el filósofo, procede, si no de las nubes, en ningún caso de la esencia de las cosas."

    María José Pujol
    Ies Baltasar Porcel

    ResponElimina
  10. Vull començar dient que durant aquest segon trimestre esper escriure més comentaris que el trimestre passat, durant el qual només llegia el blog i no comentava. També he decidit dedicar aquest comentari a l'autor i no tant al tema de la veritat, més que res per donar més varietat als comentaris.

    El pensament filosòfic de Nietzsche, al contrari dels pensadors de la seva època, esta orientat en elaborar una nova filosofia i deixar enrere els valors tradicionals. Va dedicar la seva vida a fer una critica de la cultura, la religió i la filosofia occidental del segle XX. En la manera de pensar de Nietzsche es poden distingir tres periòdes:

    En la seva primera etapa (la etapa romàntica) es inspirat pels presocràtics (especialment per Heràclit) i per la musica de Wagner. En aquest periode és en el que escriu aquest relat anomenat “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” que hem tractat en el blog.

    La seva etapa positivista està marcada per les seves recaigudes en la malaltia i per els seus viatges solitaris; en aquest periode s'inspirà en Voltaire i en la il·lustració francesa, i adoptà una postura positivista per condemnar la metafísica.

    I finalment, el periode fonamentalista on crea les seves pròpies tesis sobre la critica a tos els valors, el superhome i l'etern retorn.

    Francesc Bernadí Mulet
    1r Batx A

    ResponElimina
  11. Friedrich Wilhelm Nietzsche fou un filòsof, poeta, músic y filòlog aleman, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX. Va ser molt conegut per una crítica exhaustiva de la cultura, la religió y la filosofia occidental. Un altre aspecte important a comentar d'aquest pensador és que forma part del grup de filòsofs de la sospita juntament amb Karl i Sigmund Freud.

    Nietzcshe es demanava que era la veritat, d'on sortia, qui l'havia creat i perquè ho havia fet.
    El filòsof va dir que el coneixement era un concepte que havia estat creat per els animals, per nosaltres mateixos, en el moment que varem veure que el necessitavem per sobreviure i amb aquesta raonament va donar resposta a les seves preguntes ja que els humans a la veritat en deiem coneixement.

    Dels dos sentits de la veritat, el moral i l'extramoral, Nietzcshe defensa aquest segon, en la que s'aposta per una veritat individual on cada individu pensa el que per ell es més cert, i no vol dir que perque un altre pensi diferent ja no es cert.

    Jo personalment també apost per el sentit extramoral de la veritat, per les prespectives i els punts de vista de les coses, les opinions; ja que pens que és molt més acertada una idea on s'hi ajuntin moltes opinions i punts de vista que una altre on es creu que un sol punt de vista es cert. Això no vol dir que el sentit extramoral de la veritat no sigui el correcte sinó que el més acertat és quan s'uneixen diferents pensaments sobre els dos sentits.

    Margalida Crespí Serra
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  12. Friedrich Nietzsche és considerat una de les figures més significatives del pensament contemporani i uns dels màxims exponents de la concepció filosòfica de la sospita. Aquest realitzà un crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidentals basada en l'anàlisi de les actituds morals cap a la vida.

    En la seva obra "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" utilitzant un llenguatge més proper a la literatura que a la teoria filosòfica, proposa a mode de faula un món, el nostre, en el que els seus residents, els éssers humans, inventaren un dia el coneixement. Mitjançant aquesta narració l'autor ens fa veure que la creença en la veritat i en el caràcter primigeni del pensament és falsa: es tracte d'un simple enginy per fer-nos veure que nosaltres som el centre de la creació; l’ésser humà tendeix a enganar-se, és egocèntric i pensa que tot el món gira entorn seu. Aquest orgull respecte al coneixement és la causa de l’engany lligat a la seva pròpia existència a l’hora de sobrevalorar la seva ciència o el seu coneixement de manera que la intel•ligència desenvolupa la seva solidesa, fingint, mentint-se a ella mateixa i als demés.

    El primer impuls cap a la veritat interessada deriva de la necessitat: el coneixement, el saber i la filosofia són les ficcions que protegeixen a l’home, l’espècie més dèbil precisament pel fet de necessitar-les. Obligats per la necessitat, els éssers humans decideixen sobreviure en societat i per aquest motiu inventen el llenguatge, l’objectiu del qual és protegir als homes d’uns i d’altres i evitar la guerra de tots contra tots. Nietzche introdueix explícitament la qüestió del llenguatge i el considera com un pacte: constitueix una designació de les coses que és vàlida i obligatòria per a tots. Bàsicament es resumeix en la distinció entre el que és veritable i el que és fals, en sentit extramoral; i entre aquell que és bo (el que diu la veritat, el que no menteix) i aquell que és dolent (el que no diu la veritat, el mentider) en sentit moral. En l’ordre moral, la societat queda dividida en bons i dolents i les accions en justes i injustes.

    Així doncs, la veritat no és una essència autèntica i objectiva de les coses, sinó un conjunt arbitrari i fictici de denominacions que nosaltres hem introduït en l’experiència per organitzar-la i estructurar-la. L’origen de la veritat no és natural, sinó literari: la veritat es presenta com un conjunt mòbil de metàfores i desplaçaments del sentit originari de l’experiència humana. En conseqüència a aquest fet, totes les nostres descripcions del món, la ciència inclosa, són tan sols projeccions antropomòrfiques, és a dir, projeccions de propietats que nosaltres suposem que estan en les coses només perquè les hem construït a partir d’elles.

    ResponElimina
  13. Nietzche diu que el concepte absolut de veritat és fruit de l’oblit: l’oblit del nostre autèntic origen s’ha produït pel reforç de la gran metàfora que representa el llenguatge; però aquest oblit té un sentit profund: necessitem saber que existeix el bé i el mal per sentir-nos segurs en el bàndol dels bons. D’aquesta manera, Nietzche reflecteix que només mitjançant aquest oblit l’home pot viure amb seguretat i calma; però també adverteix que pel simple fet que una metàfora s’hagi fet forta pel seu ús no garanteix que sigui necessària, legítima o vertadera.

    A la vegada, Nietzche cita explícitament el coneixement científic: és de suposar que els coneixements científics, les lleis de la naturalesa i, en definitiva, tot aquest saber que ens imposa molt respecte, respon a la mateixa ficció que el llenguatge conceptual. I és que en realitat, les propietats de les coses només es corresponen a les característiques que nosaltres hem introduït en elles i no a fets objectius.

    Cal destacar que l’autor no deixa de meravellar-se en el text pel fet que una espècie tan dèbil com l’ésser humà hagi arribat a construir un edifici tan sòlid i magnífic com és la cultura. Però, això és una cosa; i l’altra que amb això l’ésser humà hagi arribat a la veritat en el coneixement de la naturalesa, en quant a lo moral i en el destí de l’home.

    Què és, doncs, la veritat? La veritat és un conjunt de metàfores, metonímies, antropomorfismes... en definitiva una suma de relacions humanes que han estat sobrevalorades, adornades poètica i retòricament i que després d’un prolongat ús, una societat considera fermes; les veritats no són més que il•lusions, ficcions; però ens oblidem que les hem inventat i és quan acabem esdevenint esclaus d’aquest conceptes que nosaltres hem considerat veritables. En conseqüència, ens encobreix com és en realitat el món, perquè la veritat és inventada per alguns amb el propòsit d’aconseguir més poder: la vida es regeix per la voluntat de poder, el desig o impuls de viure, però no de qualsevol forma, sinó de viure amb el màxim de potencialitats vitals possibles.

    Nietzche proposa en el seu text una definició de veritat que parteixi del perspectivisme: tots els éssers humans tenim una distinta percepció de la realitat, però això no significa que hi hagi percepcions més certes que altres.

    Per últim, concloure en que Jo, a l’igual que Nietzsche, suggereixo una definició de veritat que parteixi del perspectivisme: el perspectivisme ha de pretendre resoldre el conflicte de què és la veritat admetent múltiples perspectives de la realitat, però considerant també que aquesta multiplicitat ha de ser unificada mitjançant qualque principi, un consens entre els éssers racionals. Però, no hem de pensar que és veritable perquè tothom ho pensi que ho és, sinó tot el contrari: assoleix el consens perquè és veritable. La veritat serà, doncs, el resultat progressiu de la unificació de les perspectives.
    Si totes les perspectives tenen validesa, això ens du a reconèixer el paper dels altres éssers humans en la construcció de la veritat, donat a que el seu punt de vista és necessari per assolir el coneixement d’aquesta veritat objectiva.
    Per altra banda, si apliquem el perspectivisme al camp moral i social, es posa en manifest la necessària tolerància com a valor fonamental per a l’ésser humà, en la mesura que cadascú ha de ser capaç de reconèixer el caràcter complementari de les perspectives alienes, de la diferencia i la individualitat dels demés, com a factor essencial de convivència social.




    Cristina García Serra
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  14. Friedrich Nietzsche (1844-1900). És un filòsof alemany que destaca per la seva crítica implacable a la cultura, entesa de forma àmplia (moral, religió, filosofia, història,etc) Cal destacar que és conegut, com un dels tres “mestres de la sospita” juntament amb Marx i Freud.
    L'any 1873 va escriure un text anomenat “Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral” on qüestiona el concepte de veritat.

    Nietzsche al seu relat compara el humans amb els animals. Afirma que el coneixement ha estat una creació nostra i que a causa d'això, tenim concepció errònia de la vida. L'autor divideix la veritat en dos sentits: el sentit moral( construcció de conceptes com a eines per dominar el món) i el sentit extramoral, el més important per a ell, (es basa en el coneixement autèntic de la realitat). Seguidament ens aclareix que l'home es “ un pacte social” , ens explica que la veritat s'estableix pel llenguatge i que aquesta ha estat creada per ajudar a la societat; per l'altre part la mentida consisteix en no utilitzar les paraules.L'ús i la costum i el pas del temps ens ha causat que ens la creiem pel simple fet que sigui la veritat i això ens allunya de voler conèixer com es en realitat el mon.
    Finalment ens defineix el concepte de prespectivisme, és a dir, cada ésser té una prespectiva diferent sobre la veritat i no tenim cap criteri per afirmar que una rao es mes veritable que l'altre ja que són vistes per punts de vista diferents.

    M.Magdalena Company Mateu
    1-batxillerat C

    ResponElimina
  15. Nietzsche fou un filòsof considerat un dels intelectuals més destacats del segle XIX. Les seves aportacions com a filòsof aleman foren unes de les millors aportacions. Aquest també va ser un dels filòsofs més reconeguts de la "filosofia de la sospita". També es destaca per la seva defensa de la cultura en diferents àmbits com són: moral, religió, filosofia, història, ciència, llenguatge...

    En el seu concepte de veritat es retira més cap a un sentit extramoral, que defensa que l'èsser humà és un èsser incapacitat per a la visió del coneixement auténtic i que fins i tot no podem coneixer-nos a nosaltres mateixos. Comença el relat en forma de mite, en ell s'hi conta l'història de que uns suposats animals, nosaltres els èssers, inventen el coneixement i per tant van sentir-se uns èssers especials. La metàfora d'aquest relat seria la falsa creença que nosaltres tenim com a concepció de la realitat o de la vida.

    El que queda establert pel llenguatge seria el que s'acceptarà com a concepte de veritat,una veritat que hem inventat nosaltres però que hem acabat per oblidar-nos d'aquest concepte i creure tot el que ens fan creure. En canvi, la mentida és el concepte que no s'ha acceptat en el pacte social de manera que no es puguin utilitzar les paraules convenientment.

    Jo estic d'acord amb el concepte que defensa Nietzsche, ja que tots esteim manipulats d'una manera o una altre, també crec que tots nosaltres ja tenim algún sentit que ens diu que hem de ser manipulats, sempre som manipulats a fi de que tenguem els mateixos conceptes, és un métode que s'utilitza sobretot en persones com els presidents, els directors i tota la gent de més categoria i que tenen un poder sobre els altres, per tal de poder manipular-los millor.


    Antònia Ramis Vallori
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  16. Friedrich Nietzshe (1844-1900) considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.
    Nietzshe fa una crítica sobre la veritat, ja que segons ell el concepte que nosaltres tenim de coneixement és erroni, ja que ell creu que el coneixement és una cosa creada per l'ésser humà, i això ens provoca un falç enteniment de la vida.
    Segons l'autor hi ha dues veritats, una moral on es tracten els conceptes com a bons, dolents... ; i l'altre veritat és la extramoral, on Friedrich on déna per entès la incapacitat humana que tenim per accedir al coneixement autèntic.
    Cal tenir en compte la importància que li dóna Nietzshe a la creació per l'home en que s'ha inventat una designació de les coses uniformement vàlida i obligatòria, i el poder legislatiu del llenguatge proporciona també les primeres lleis de debò. A partí d'aquí s'origina per primera vegada el contrast entre veritat i mentida . En conclusió, la veritat és una creació social, una invenció que l’ús i el costum han provocat que acabem creient una cosa false,certa.
    Però segons l'autor no hi ha una veritat única, ja que aquesta és una alusiació creada per nosaltres mateixos, que hem acabat acceptant-la com a única.

    Podem conclourer que per a Nietzshe no hi ha un única veritat, ni tan sols una veritat més certa que una latre; sinó que cada persona veurà les coses d'una manera o d'una altre depenent del seu ritme de vida. Aquestes diferències de percebre la veritat s'anomena perspectivisme.

    Segons jo, estic d'acord amb Nietzshe ja que crec que no hi ha una única veritat, però si que crec que hi ha unes veritats més certes que unes altres i gràcies a n'això és poden realitzar una sèria de normes que intenten que tota persona visqui amb les mateixes condicions,sinó fos d'això, el món seria com una nubulosa en que no veus res clar.

    Cristina Llompart Mariano
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  17. El text propost tracta sobre el punt de vista que té Nietzsche de la veritat.
    Frederich Nietzsche, conegut també per la filosofia de la sospita, i per la seva forta crítica, ens expressa una sèria d'idees correlatives entre si.

    L'autor crea una metàfora, on explica que per a ell el coneixement no és més que un invent nostre, i que per tant, aquest fet no ens deixa veure la realitat tal com és sinó a com una "enganyosa imatge de la realitat".
    En el text Frederich defensa la veritat com a sentit extramoral(deixant més de banda el sentit moral) el qual indica l'inaccessibilitat de l'ésser humà per conèixer la realitat verdadera.
    Califica l'home com a "pacte social" per tant el que és veritat és el que està establert per el llenguatge. Doncs defensant aquesta idea, esmenta que a causa de la nostra inconseciència no ens adonem que el que veim no és més que el que hem creat i que això ens impedeix veure la realitat.
    Com a darrer punt, el perspectivisme, critíca que no existeix la realitat universal sinó que és un concepte relatiu ja que depèn de cada persona i que cada realitat és vàlida, que no s'en pot excolure cap d'questes, dien així doncs que la realitat és relativa.

    Clara Reynés Capó 1r de Batxillerat A.

    ResponElimina
  18. Nietzsche, en resum, el que ens dóna a entendre en el seu text, i a més argumenta, és que la veritat absoluta no existeix, sinó que és una mera interpretació social. Ell considera aquesta interpretació com un consens entre les persones que formen la actual societat, es a dir, diu que el concepte que es té de veritat és que el que és cert és el que la gent creu i afirma.

    Això em dóna a entendre que dels quatre principis bàsics que ha de tenir una teoria per considerar-se vertadera (-corroboració; demostrar la seva fortalesa mitjançant qualsevol tipus de prova,- coherència; la veritat ha de ser coherent amb ella mateixa i amb altres veritats o teories que actualment es tenen com a vertaderes, -Aplicació a la pràctica; realitzar estudis pràctics i que la teoria es continuï confirmant o que no perdi credibilitat, y –Universalitat de l’evidència; que tota persona racional hi pugui estar d’acord i que s’hagi arribat a un conveni.), en Nietzsche sols en contempla una, la d’universalitat de l’evidència, ja que creu que cadascú té la seva pròpia veritat. Trobo, doncs, que aquesta hipòtesi no es factible, ja que crec que no es pot considerar que el que pensa qualsevol persona sobre qualsevol aspecte sigui vertader. Amb això no estic dient que amb tot sigui així, i posaré un exemple: “En Miquel diu que la millor música és la Rock i en Pere que el rap”. Qui té raó? La resposta és els dos, ja que aquest és un tema subjectiu.

    Aquí és allà on tenia pensat arribar. No estic defensant la completa falsedat de la hipòtesi de Nietzsche, ja que en alguns casos, com l’anterior, si que es “veritat” que no hi ha una resposta única o que cadascú té la seva “veritat”, però, en casos com l’exemple següent, el filòsof es contradiu. “En Juan diu que la pedra que té a la mà és un sòlid, i na María diu que és líquida”. Tenen raó els dos? La resposta és no, ja que l’únic que pot corroborar, cohesionar i aplicar la seva teoria, a més de que cap experiència la puga negar, és la d’en Juan, al contrari que la de na María.

    Per això, jo defens que hi ha diferents casos, i que en molt, sí que l’home construeix un pacte entre el que és vertader i el que és fals i considerem aquest pacte com a cert, però hi ha veritats, com en l’exemple anterior de la pedra, que crec que em puc permetre el considerar-la com a evidència; que no pot ser negada per cap persona que subjectivament digui una altre cosa, ja que estarà mentint.

    Toni Riutort Crespí
    1r batxillerat B

    ResponElimina
  19. Nietzsche pretén fer-nos entendre és que allò del qual els éssers humans ens sentim tan orgullosos, la nostra intel•ligència està basada en una falsa creença. És fals que nosaltres puguem arribar a conèixer la realitat sobre les coses: el coneixement és un invent nostre “animals llestos inventarem el coneixement” per a poder sobreviure.
    El coneixement és el recurs que utilitza l’ésser més dèbil de la natura (l’ésser humà) per subsistir.
    Com diu Nietzsche, que el problema de l’home es que es creu un ésser especial per posseir la capacitat de raó. La intel•ligència i el coneixement, de què estem tan orgullosos, són els causants de l’enganyosa concepció que tenim de la vida, de la falsa imatge que ens hem creat d’aquesta.
    La “veritat” és una creació social establerta mitjançant una convenció que l’ús i el costum han fet que acabem adoptant com una norma inviolable. La veritat, en el fons, no és més que una il•lusió, una ficció, una creació humana. Però hem oblidat que nosaltres hem estat els seus creadors i acabem convertint-nos en esclaus dels conceptes. La conclusió no és que Nietzsche menyspreï el llenguatge i el seu creador, tot el contrari, admira la capacitat constructiva i la inventiva d’aquest ésser que ha estat capaç d’alçar un edifici tan complicat com és el llenguatge i mostra la capacitat que tenim de dominació sobre la natura. Però aquest llenguatge descansa sobre uns fonaments tan inestables. Per això, el llenguatge ens allunya de l’autèntica realitat (canvi, moviment, dinamisme). El llenguatge és el resultat d’un procés d’antropomorfització.

    ResponElimina
  20. Els éssers humans només podem viure segurs en la realitat deformant-la, modelant-la segons els nostres interessos. Hem d’éssers conscients que cada ésser humà té una percepció de la realitat i l’entén des d’una perspectiva diferent. Així doncs, ni tan sols la percepció sensorial ens pot mostrar mai l’autèntica realitat, sinó una realitat ja deformada. Allò que passa és que en repetir-se una vegada i una altra la mateixa percepció en presència d’un mateix estímul tendim a establir associacions, però aquest és un raonament erroni similar a l’utilitzat en els processos inductius

    No podem accedir a l’autèntica realitat, perquè nosaltres sempre en fem una interpretació. D’on prové, doncs, l’impuls a la veritat? Per què n’hi ha que creuen en el rigor de la ciència? Perquè se suposa que aquesta desvela l’existència d’unes lleis de la natura que en reflecteixen d’una manera perfecta el funcionament. De fet, segons Nietzsche, aquestes lleis expressen en realitat la manera com nosaltres percebem la naturalesa. Les lleis tenen un caràcter subjectiu. Aquestes lleis de la natura només expressen la perspectiva des de la qual nosaltres, d’una manera completament subjectiva, interpretem la realitat.

    Per concloure, podem considerar aquest autor defensa el perspectivisme. Segons el meu punt de vista, estic d’acord amb la tesis de Nietzsche perquè tothom té la seva pròpia veritat, perquè veu les coses des del seu punt de vista. No obstant això, el que hem de fer es ajuntar les nostres opinions ja que com més visions tinguem de la realitat podrem conèixer així la realitat sencera.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  21. 1a Part
    Frederich Nietzche va néixer en 1844, a Röcken (Turíngia saxona unida Prússia). Els seus avis i pares foren pastors protestants, circumstancia que va provocar que la seva infantesa transcorregués en un ambient religiós, i paradoxalment Nietzche va ser un gran ateu.
    Als 9 anys improvisava música i escrivia versos. Als 12 va començar a patir neuràlgies , que perduraren al llarg de tota la seva vida.
    Va estudiar filosofia a Bonn i Leipzig. Va rebre una gran formació humanística; als 24 anys el nomenaren catedràtic de la Universitat de Basilea, però hagué d’abandonar el càrrec degut a la seva greu malaltia .
    Schopenhauer (filòsof) i Wagner (músic) l’influenciaren enormement, i fins i tot va se Wagner qui el va animar a publicar la seva primera obra “El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música”, que va ser un gran fracàs .
    La seva obra més famosa va ser “Així parlà Zaratrustra “, on el seu estil i pensament arribaren al nivell màxim de maduresa.
    Les fortes neuràlgies anaren augmentant fins a conduir-lo a la demència, motiu per el qual, quan tenia 45 anys, va ser ingressat a una clínica a Basilea. L’any 1900 va morir.
    Nietzshe, pertany a la corrent denominada vitalisme: durant l’últim terç del segle XIX i principis del XX, sorgiren una sèrie d’autors que consideraraven la vida en tota la seva complexitat com a centre d’estudi de la filosofia.
    Per a Nietzsche, la realitat té un caràcter mòbil, dinàmic i canviant; per ell la realitat és perspectiva que és interpretada i per això se’l denomina perspectivista. El perspectivisme és una teoria contrària a l’ objectivisme i afirma que totes les tesis relatives al món, estan influenciades per les peculiaritats del subjectes. Tota representació del món és una representació que es fa el cada subjecte i per tant no es pot prescindir de la situació vital del subjecte, ni de les seves característiques físiques, psicològiques...
    També l’ han considerat un dels tres mestres de la sospita. Aquesta expressió que va encunyar Paul Ricouer, l’any 1965, per referir-se a les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud als que anomena els «mestres de la sospita» o «els que arrenquen les màscares», ja que expressen, des de perspectives diferents, l’entrada en crisi de la filosofia de la modernitat. Nietzsche desemmascarà els falsos valors.
    Històricament durant el segle XIX, va tenir lloc la revolució industrial que va acabar amb el món medieval. Va ser un segle de grans revolucions que acabaren amb l’Antic Règim. Fou un segle de grans conflictes entre la burgesia i el proletariat, en el qual van aparèixer noves classes socials .
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  22. 2a PART
    El temes principals del text són la veritat i el coneixement.
    Per Nietzsche el coneixement no és més que un mitjà per garantir la conservació del individu, i a més és un mitja que utilitza l’art de fingir. Afirma que la veritat no existeix; només existeix quan parlam de tautologies sense valor. La veritat tan sols és “una designació de las coses uniformement vàlida i obligatòria, i les seves primeres lleis foren dictades pel poder legislatiu del llenguatge”. Es a dir per mitjà del llenguatge inventam designacions per les coses, pensant que aquestes designacions en són l’essència, i aquestes designacions posteriorment es converteixen en vertaderes.
    Aquestes designacions estan formades per paraules, però les paraules no són més que reproduccions, en forma de sons ,d’un impuls nerviós. A partir d’aquí el que fem és inferir o deduir l’existència d’una causa, però això equival a usar la raó de manera falsa i injustificada.
    Utilitza les metàfores perquè diu que aquestes són arbitraries i interessades i les compara amb la nostra recerca de la veritat, que fins en aquell moment havia estat considerada com el més altruista i desinteressat dels desitjos humans. Nietzsche diu que l’home no cerca la veritat i el coneixement pel simple desig de conèixer, com un impuls d’amor a la saviesa, per ell , la veritat no és més que una recerca desesperada del poder, degut a que som els animals més desfavorits en la lluita per l’existència. L’única arma de defensa que posseïm és el nostre cervell. L’home ha nascut dèbil, el més dèbil del éssers de la natura i per aquest motiu està dotat d’intel•lecte, que serà l’encarregat d’ajudar-li a sobreviure.
    El que fem els humanes és apropiar-nos del que coneixem; diem que coneixem les coses quan podem fer judicis vertaders sobre elles i llavors n’ extraiem pautes de conducta d’aquets coneixements . D’aquesta manera el coneixement ens es útil i profitós . Però com ell diu, el que hem fet no és més que construir metàfores de les coses, com si fossin conceptes i això no té el més mínim grau de veritat.
    Personalment no m’identifico amb el pensament de Nietzsche; el considero excessivament radical. Jo penso que és possible el coneixement de la realitat; no totes les afirmacions i teories depenen del punt de vista de la persona que les crea. Crec que es poden aconseguir dades pures, a partir de les quals construir un coneixement objectiu. Tal vegada no existeixi una veritat absoluta, però si podem arribar al coneixement de molts de fenòmens que ocorren, el coneixement científic existeix i és objectiu ja que es formula a partir de dades empíriques demostrades i comprovades. No comparteixo l’idea de que la ciència estigui al servei d’interessos creats. El que crec és que existeix una veritat i que aquesta es pot interpretar de moltes maneres i des de moltes perspectives . La seva filosofia també es pot considerar una perspectiva més, i és tan bona com les altres. Possiblement Nietzsche pensava d’aquesta manera degut a les característiques de l’època en que va viure: a mitjans del segle XIX, es qüestionava l’idea de progrés; tal vegada la critica a la ciència, era una crítica al progressisme; en aquell moment l’Estat s’havia apoderat de la ciència amb l’objectiu d’explotar-la per aconseguir el seus objectius.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  23. 3a PART
    Afirmar que no hi ha veritat i que tot és interpretació és una mica perillós, perquè es pot pensar que tot s’hi val, encara que penso que segurament Nietzsche no pretenia això. El que ell pretenia era, segurament, proposar una moral que se situï més enllà del bé i del mal; es tractava de crear uns valors nous i no de pas de declarar l’absència total de valors; uns nous valors que afirmin la vida incondicionalment , que la supeditin a alguna cosa absoluta i transcendent, que és el que havia fet la tradició occidental.
    Tampoc estic d’acord amb Nietzsche quan diu que l’home no cerca el coneixement ni la veritat pel simple fet de conèixer,per amor a la saviessa; per mi el coneixement no és un desig egoista, sinó que hi ha persones que tenen ganes d’aprendre coses, de conèixer el món, l’Univers...
    El que si comparteixo és l’idea de que la filosofia està íntimament relacionada amb el llenguatge; per ell pensament i llenguatge són una mateixa cosa.
    No és estrany que la figura de Nietzsche sigui una constant dins del pensament crític actual ja que va ser capaç de criticar tots els valors fonamentals de la societat occidental perquè els considerava contraris a la vida .
    La filosofia de Nietzsche és una reacció contra tot. Si pensem que la filosofia consisteix en formular preguntes, més que en donar respostes, Nietzsche ha esta el més gran filòsof de la història perquè ho va qüestionar tot: la filosofia, la religió, la ciència, la moral i fins i tot la raó.
    Dóna l’impressió de que el que pretenia era enderrocar el valors d’una societat occidental decadent, que negava la vida. Intentava fer una permuta entre els vells valors i uns altres nous que estiguin d’acord amb la nova manera de concebre la realitat i la veritat. Un món que per ell es caracteritza per la multiplicitat i l’esdevenir.
    El que més m’agrada’t de la seva teoria és quan afirma que l’home no és un ésser privilegiat ni superior.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  24. 4a PART
    És una llàstima que se l’ hagi relacionat amb el nazisme però no és estrany ja que molts del seus conceptes, com per exemple el superhome, la voluntat de poder...si es treuen del seu context poden donar lloc a males interpretacions.
    Per acabar, cal dir que penso que Nietzsche ha estat un personatge molt important dins del camp del pensament , un personatge molt estudiat, estimat, odiat, respectat i temut entre altres coses; un personatge, que avui en dia, cent anys més tard de la seva mort, està en boca de moltes persones estudioses i amants del coneixement; un personatge que pens que possiblement ha estat sobretot incomprès . El que és cert és que el seu pensament es va desmarcar de totes les corrents del seu temps; va crear una nova perspectiva original que segueix influint a la nostra època.
    Com a conclusió, la veritat per mi és un concepte utilitzat molt freqüentment . Un concepte, el significat del qual ha canviat al llarg de la història (per Plató era la idea, per Aristòtil era la forma, per Santo Tomás la veritat s’equiparava a l’ ésser...); es a dir és un concepte que ha estat sotmès a multitud de definicions. El que és cert, és que l’home cerca la veritat, que s’ha convertit en un objectiu del pensament. La veritat és per tant una necessitat del l’home , una necessitat ineludible fins i tot de la persona més escèptica. Personalment opino que no existeix la veritat absoluta ni tampoc la veritat relativa, sinó que existeixen veritats parcials; es a dir teories científiques, que són veritats parcials. A la veritat ens hi anem acostant a poc a poc , mitjançant les revolucions científiques,quan canviem la manera de veure el món i quan substituïm una teoria pern una altre.
    Definir la veritat és summament difícil perquè equival a determinar si les coses són tal com se’ns apareixen, i demanar això és tant com demanar-me si les coses són tal com es manifesten o es mostren, és a dir, si l’aspecte que tenen és com realment són. Aquest plantejament implica l’existència d’una dualitat: l’aparença de les coses, i la seva veritable realitat.
    El problema entre la relació de la realitat i l’aparença, penso que possiblement es deu a que pretenem conèixer allò que les coses veritablement són més enllà de l’aparença; per tant cerquem que el nostre coneixement sigui veritable.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina