dilluns, 23 de novembre de 2009

El gen egoista de R. Dawkins

Com hem vist aquest darrers dies, l’evolució biològica té la seva continuïtat en l’evolució cultural. El concepte mateix de cultura és en si mateix problemàtic. Existeixen moltes definicions de cultura, que se estableixen des de criteris molts diferents. En aquesta ocasió estudiarem el concepte de cultura que defensen autors que provenen del camp de la sociobiologia com R. Dawkins i Dennett. La concepció de l’ésser humà que podem extreure a partir d’aquesta teoria està fonamentada en la priorització de la dimensió biològica de l’home.

El filòsof nord-americà R. Dawkins es va donar a conèixer amb el seu llibre El gen egoista, publicat el 1976, que va popularitzar la visió de l'evolució des del punt de vista dels gens, i va introduir els termes mem i memètica. La seva teoria suposa una nova aportació a la teoria moderna de l’evolució. Els individus no sóm més que màquines creades pels gens per a la seva reproducció, per tant, la seua supervivència. “Som màquines de supervivència, vehicles autòmats programats a cegues a fi de preservar les egoistes molècules conegudes amb el nom de gens”. Per a Dawkins els humans, com els pèsols, només som esclaus dels gens. La teoria del gen egoista sovint es resumeix, quasi humorísticament, amb una frase de Richard Dawkins, que apareix en el seu llibre: “La gallina no és més que un invent de l'ou per poder produir ous”.

Resulta ser una teoria revolucionària perquè demostra que el factor fonamental de l’evolució no és el del bé de l’espècie, ni tan sols del grup, sinó de l’individu i concretament la de la supervivència dels seus gens, que fan servir els cossos com a receptacles que contenen els gens que perviuen durant moltes generacions. En aquest context, la moral -o, més estrictament, la nostra creença en la moral és simplement una adaptació introduïda per facilitar les finalitats reproductives.

Si per a la vida la unitat bàsica de transmissió de la informació és el gen, per a la consciència la unitat bàsica de transmissió de la informació ha de ser el mem Dawkins ha proposat el nom de “mems” (per semblança amb els “gens”) per tal de referir-se a les unitats mínimes de transmissió cultural, apreses per “contagi cultural”. “Mems” poden ser coses tan diverses com una cançó, una idea, una tècnica, etc. Els mems viuen i es reprodueixen per selecció cultural. I fins i poden haver mems cancerosos (o perillosos per a la continuïtat de la vida: la castedat en els religiosos, o les idees xenòfobes són també mems).

La religió segons Daniel C. Dennett, al seu llibre Breaking the Spell. Religion as a natural phenomenon estableix és un “mem”. La religió, doncs, és un comportament produït per una estructura memètica o imitativa i que se registra en la memòria dels individus. Tot això suposa que la religió es “repliqui” o “reprodueixi i pervisqui al llarg de moltes generacions. Dennett, no cerca una altra cosa que l’analisi darwinista de la religió des d’un punt de vista de la biologia evolutiva, però renuncia de forma explícita a un anàlisi racional filosòfic i científic que condueixi a una valoració del sentit de la religió.

Un “mem” suposa certa organització biològica, un aprenentatge per imitació o mímesi i un registre o memòria. Tenim, per tant, una herència de gens que constitueix la nostra biologia bàsica, però tenim també una herència de “mems” que constitueix la nostra cultura.

Comentaris: Què penseu sobre la teoria del gen egoísta?


diumenge, 8 de novembre de 2009

L'estructuralisme de Claude Levi-Strauss

Etimològicament, la paraula “antropologia” prové dels mots grecs “antropos” (que significa “ésser humà” ) i “logos” (ciència, o tractat); per tant és la ciència que té com a objecte l’estudi dels humans, en la seva realitat complexa. Malgrat el mot va ser usat per Aristòtil (s. IV a.C.), no apareix com a ciència estricta fins el segle XIX quan, vinculada a les necessitats del colonialisme, s’estructura com un saber, bàsicament descriptiu, que pretén investigar sobre les diferents cultures, especialment en la seva diferència respecte al model europeu, blanc i cristià.
Es divideix en tres branques o en tres grans dimensions de l’ésser humà:

· ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA, que estudia el lloc dels humans en el món, o el sentit últim de l'humà en tant que creador de valors i de socialització.

· ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA (o “física”), que estudia el procés d’hominització.

· ANTROPOLOGIA MATERIAL (o “cultural”), que estudia els humans com a éssers que produeixen "cultura" o, en un sentit ampli, que es capaç de transformar el seu entorn.
A classe estem treballant sobre l’antropologia evolutiva, on estem estudiant el procés d’hominització i a continuació farem l’antropologia cultural, on analitzarem el concepte de “cultura”, per acabar amb l’antropologia filosòfica , on treballarem principalment en torn a la qüestió del sentit que pot atribuir-se a la vida humana.

Bé, dins de l’antropologia cultural, no podem passar de llarg sense aturar-nos a conèixer la teoria de Claude Levi-Strauss (1908-2009). Aquest autor que prové de la filosofia però que aplica el mètode estructuralista a l’antropologia cultural, no ha influït només a la ciència social del segle XX, sinó també l'estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Des des seus inicis, no deixa de sorprendre’ns, a la seva obra Tristos trópics (1955) com va revolucionar el camp de l’antropologia, desmontant la idea de que hi ha societats superiors a altres i, destruyent les pretensions científiques de racisme. En els seus estudis i contactes amb les tribus amèricanes demostra la complexitat i riquesa cultural de les civilitzacions inferiors.

Un dels esdeveniments intelectuals que marca la trajectòria de Levi-Strauss és la trobada amb la lingüística estructural a través de Roman Jakcobson i de Ferdinand Saussure. La lingüística estructural no es queda en el significat de les paraules, sinó que penetra en la seva estructura profunda i pretén ser capaç de reconèixer pautes comuns a totes les lengües, estudiant com la ment ordena els significants, que són les unitats mínimes del llenguatge. De la mateixa manera que el llenguatge consta d’unitats mínimes que s’ordenen segons una sèrie de regles per a produir un significat, la cultura, també consta d’unitats mínimes que es combinen segons determinades regles. Descomposar la cultura en les seves unitats bàsiques i comprendre les regles que les combinen és entendre el significat de la cultura i és en el que consisteix el mètode estructural. L’estructuralisme defensa que les diferents cultures dels èssers humnans, les seves conductes, esquemes lingüístcs i mites revelen l’existència de patrons comuns. És a dir, es poden estudiar les regles de matrimoni i els sistemes de parentesc com una espècie de llenguatge que assegura la comunicació entre els individus i els grups La universal prohibició de l’incest està destinada a impedir que els clans familiars es tanquin sobre si mateixos i estableix vincles de comunicació i cooperació. És realment la categoría de prohibició la base de les relacions socials.

Segons Claude Levi-Strauss les regles que guien la combinació de les unitats de la cultura no són producte de la invenció humana, sinó que segueixen pautes que es troben en el cervell humà. Expressat en termes actuals, les pautes de la cultura serien genètiques. Així, en el pas de l’ésser natural a ésser cultural (a través de l’adquisició del llenguatge, la preparació d’aliments, la formació de relacions econòmiques i unitats politiques, etc.) l’ésser humà segueix unes lleis ja determinades per la seva estructura biològica. Com a conseqüència, l’ésser humà no seria l’especie privilegiada que hem cregut ser, sinó una espècie més en el món.

Els comentaris es faran a partir de les vostres impressions al voltant de la teoria de Levi-Strauss: cultura, estructura i ésser humà.












.