dissabte, 16 de maig de 2009

JUSTÍCIA GLOBAL. TH. POGGE

Hem començat el tema de la justícia i els seus tipus. Des d’Aristòtil està clar que la noció de justícia distributiva i conmutativa hauria de regir les relacions i la distribució dels bens a la societat. Entre els reptes de la justícia distributiva per combatre la pobresa, tenim el de proporcionar de forma universal (a totthom) la igualtat d’accés a la medicació. Les raons principals són, en primer lloc, la manca d’investigació a les malalties dels pobres i, en segon lloc, el sistema de patents a les indústries farmacèutiques. Aquestes raons fan evident que la salut pública està determinada per unes lleis de mercat que primen els interessos econòmics als dels drets humans. S’han de cercar noves propostes que estimulin el desenvolupament i la distribució de fàrmacs pel major nombre possible de gent. Una resposta coherent al problema esmentat és la que defensa Thomas Pogge (1953), actualmet professor de Filosofia i Relacions Internacionals a la Universitat de Yale i considerat com el filòsof polític i filòsof del dret més important del segle XX. El seu llibre Pobresa mundial i drets humans és considerat arreu com un dels llibres més importants que s’han escrit mai sobre justícia global. Pogge defensa que l’actual injusticia al món és conseqüència d’un inoperant ordre polític i econòmic. Els rics tenen l’obligació d’eradicar la pobresa introduint reformes institucional globals.

En aquest sentit, actualment està promovent, conjuntament amb l’economista Aidan Hollis un Fons per a l’Impacte en la Salut (Health Impact Fund, HIF). La idea és crear un fons que reculli aportacions dels diferents governs del món per tal de fomentar que les indústries farmacèutiques investiguin i elaborin medicaments i tractaments que puguin ajudar la gent que realment ho necessita (actualment, gran part de la inversió en investigació farmacèutica es destina a malalties no urgents del Primer Món). Les empreses rebrien diners d’aquest fons en relació directa amb l’impacte sobre la salut global, és a dir, sobre la salut millorada de les persones a qui arribessin amb els seus medicaments —que es vendrien a preu de cost.. Pel fet de registrar-se l’empresa es comprometria a vendre el producte a tot arreu del món a un preu ques’acostaria al cost mitjà de producció i distribució. A canvi d’això, l’empresa rebria del HIF un conjunt de pagaments basats en l’avaluació que tingués el seu medicament sobre la salut global. En altres paraules, el HIF consisteix en un sistema opcional de pagar les medecines d’acord amb el principi de pagar-per-efectes.”

El HIF es troba en una fase inicial. Tanmateix, s’ha començat a presentar i a defensar la idea arreu del món (Oslo, Washington, etcètera). Estimen que caldrien uns 6 mil milions de dòlars anualment per tal d’abastir el fons i fer-lo atractiu als ulls de les empreses farmacèutiques i suggereixen que els països rics hi podrien contribuir amb un 0.03% del seu PIB.

Ja sé que el vídeo està en anglès, però es pot entendre. Comenteu què és el que penseu sobre la proposta de Pogge.