diumenge, 29 de març de 2009

Avortament

El filòsof Jesús Mosterín ha escrit un article sobre l'avortament. (EL PAÍS - Opinión - 24-03-2009). Dels arguments més importants que fa servir a favor de una nova llei podem trobar que seguint a Aristòtil expressa el següent:

"La campaña episcopal se basa en el burdo sofisma de confundir un embrión (o incluso una célula madre) con un hombre. Una bellota no es un roble. Los cerdos de Jabugo se alimentan de bellotas, no de robles. Y un cajón de bellotas no constituye un robledo. Un roble es un árbol, mientras que una bellota no es un árbol, sino sólo una semilla. Por eso la prohibición de talar los robles no implica la prohibición de recoger sus frutos. Entre el zigoto originario, la bellota y el roble hay una continuidad genealógica celular: la bellota y el roble se han formado mediante sucesivas divisiones celulares (por mitosis) a partir del mismo zigoto. El zigoto, la bellota y el roble constituyen distintas etapas de un mismo organismo. Es lo que Aristóteles expresaba diciendo que la bellota no es un roble de verdad, un roble en acto, sino sólo un roble en potencia, algo que, sin ser un roble, podría llegar a serlo. Una oruga no es una mariposa. Una oruga se arrastra por el suelo, come hojas, carece de alas, no se parece nada a una mariposa ni tiene las propiedades típicas de las mariposas. Incluso hay a quien le encantan las mariposas, pero le dan asco las orugas. Sin embargo, una oruga es una mariposa en potencia.

Cuando el espermatozoide de un hombre fecunda el óvulo maduro de una mujer y los núcleos haploides de ambos gametos se funden para formar un nuevo núcleo diploide, se forma un zigoto que (en circunstancias favorables) puede convertirse en el inicio de un linaje celular humano, de un organismo que pasa por sus diversas etapas de mórula, blástula, embrión, feto y, finalmente, hombre o mujer en acto. Aunque estadios de un desarrollo orgánico sucesivo, el zigoto no es una blástula, y el embrión no es un hombre. Un embrión es un conglomerado celular del tamaño y peso de un renacuajo o una bellota, que vive en un medio líquido y es incapaz por sí mismo de ingerir alimentos, respirar o excretar -no digamos ya de sentir o pensar-, por lo que sólo pervive como parásito interno de su madre, a través de cuyo sistema sanguíneo come, respira y excreta. Este parásito encierra la potencialidad de desarrollarse durante meses hasta llegar a convertirse en un hombre. Es un milagro maravilloso, y la mujer en cuyo seno se produzca puede sentirse realizada y satisfecha. Pero en definitiva es a ella a quien corresponde decidir si es el momento oportuno para realizar milagros en su vientre.

El niño es un anciano en potencia, pero un niño no tiene derecho a la jubilación. Un hombre vivo es un cadáver en potencia, pero no es lo mismo enterrar a un hombre vivo que a un cadáver. A los vegetarianos, a los que les está prohibido comer carne, se les permite comer huevos, porque los huevos no son gallinas, aunque tengan la potencialidad de llegar a serlas. Un embrión no es un hombre, y por tanto eliminar un embrión no es matar a un hombre. El aborto no es un homicidio. Y el uso de células madre en la investigación, tampoco".

diumenge, 22 de març de 2009

presentació Kant

Us he descarregat una presentació de I. Kant per repassar una mica tot el que hem vist fins ara.

Cantar per sentir-se lliure

Són set dones iranies que formen part d'un grup musical que s'anomena Mehrb. Elles només poden cantar davant d'altres dones a Iran dels homes a Iran. Ara estan a Espanya i segons les integrants del grup Mehrb, s'han sentit lliures de poder cantar en un escenari sense censures sexistes. La seva esperança és que ho poguin fer alguna vegada al seu pais.

dijous, 5 de març de 2009

cadena perpètua

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha rebut el pare de Marta del Castillo, la noia de 17 anys que va desaparèixer fa un mes a Sevilla. Antonio del Castillo ha demanat que reaparegui la condemna de la cadena perpètua encara que els casos es revisin al cap d'uns anys de presó.
El president del govern espanyol no s'ha mostrat partidari que els condemnats per determinats delictes acabin complint la pena de manera íntegra fins als 30 anys. Antonio del Castillo ha explicat que Zapatero creu que aquests 30 anys ja són com una cadena perpètua. El pare de Marta del Castillo ha reclamat que, si cal, es modifiqui la Constitució, tal com es vol fer per garantir la igualtat de sexes pel que fa a la descendència reial. Així, Antonio del Castillo ha argumentat que "els espanyols podem dormir igual si ens governa un rei o una reina, però no dormim igual si ens falta un fill a casa".
La polèmica alimentada pels mitjans de comunicació ha provocat un mal tractament del tema en programes del cor, que s’han encarregat de difondre la falsa creença de que els reclusos a Espanya no passen gaire temps dins de la presó. Malgrat aquesta convicció per part de l’opinió pública, el que és cert és que les lleis penals han estat endurides des dels principis dels noranta, tal com diu el professor de Dret Penal de la Universitat de Barcelona José Cid en El incremento de la población reclusa en España entre 1996 y 2006. La Constitució de 1978 obliga a que les penes estiguin orientades "hacia la reeducación y reinserción social", incompatible amb les cadenes perpètues.
Les estadístiques també contradiuen la creença popular de que les penes no són llargues. El nombre persones empresonades va augmentar un 43 % en els darrers 10 anys i, aquest increment no correspon a un augment d’ingresos sinó a que s’ha duplicat el temps medi que els interns permaneixen a la presó. De fet s’ha duplicat, a partir de l’any 2004 s’ha passat de 9 mesos a 16 mesos de temps. La llibertat condicional no és fácil d’aconseguir en aquests moments i, només una quarta de la població reclusa condemnada pot beneficiar-se d’aquesta.
Una altra qüestió del debat és el de caure de nou a legislar a cop de titular i convertir als pares de la tragèdia en portaveus de l’opinió pública. Legislar correspon als polítics i no no haurien de prestar-se a això.
Què en penseu de tot això? Creieu que el debat hauria d’estar més centrat en si les presons ajuden a reinsertar a les persones? Seria suficient implantar cadenes perpètues?

dilluns, 2 de març de 2009

Rosa Lee Parks

Hem estat parlant aquests dies sobre l'etnocentrisme i la segregació racial a EE.UUE que van patir els negres. Rosa Lee Parks és una de les persones que va iniciar i contribuir a la lluita pels Drets Civils. He trobat un llibret en dibuixos que podeu llegir i comentar.





diumenge, 1 de març de 2009

Descartes

Ja que hem acabat d'explicar Descartes i estaria bé fer una sintesi del més important de la seva filosofia, abans de començar amb I. Kant, us recomano aquesta presentació.